Canvi de paradigma en el cine

A pas accelerat, els hàbits de consum cultural de la població van canviant a mesura que creixen la quantitat i la qualitat de pantalles a disposició dels consumidors: telèfons mòbils, tauletes, televisió, cine... La irrupció de les plataformes on line a l’estil de Netflix, la més popular i potent, suposa un nou paradigma en la comercialització audiovisual: les pel·lícules ara  ja no segueixen el cicle cine-televisió sinó que s’estrenen primer a les plataformes sense arribar a passar per les grans sales d’exhibició, com ha sigut el cas recent de The Cloverfield paradox, l’últim èxit de la plataforma Netflix. Davant l’empenta dels nous models de negoci digital, el cine s’introdueix en una revolució en la creació, distribució i exhibició, un camí que ja van emprendre, amb èxit dispar, indústries com per exemple la musical, l’editorial o la dels mitjans de comunicació social.  Com sol passar en aquests casos, hi ha poques certeses i moltes incerteses i oportunitats.

Amb les noves possibilitats que la tecnologia dona als usuaris, resulta fútil intentar posar portes al camp.  L’experiència de veure cine ha canviat, i oposar-s’hi no només és absurd sinó que resulta una mala pràctica empresarial. Adaptar-se a les noves formes de consumir és sens dubte el nou repte de la indústria. Hi ha riscos en el camí –per exemple, la creació en el sector de grans monstres quasimonopolístics a l’estil de Facebook o Google– però també avantatges tant per als creadors com per al públic en general.