El 'mal-tracte' del dolor

Qualsevol demanda que una dona presenti al sistema sanitari, per dolor o qualsevol mena de malestar, és més probable que rebi un ansiolític, tranquil·litzant o antidepressiu que si fos un home. 

Bernstein ja va descriure el 1991 que el 25% de les demandes de dones al sistema sanitari són considerades com  a psicosomàtiques. Però probablement falta una millor atenció biopsicosocial i millors diagnòstics. Els psicofàrmacs constitueixen els primers fàrmacs que augmenten la factura farmacèutica a tot Espanya, des del 2013, i són receptats de mitjana a un 23,8% de la població. D’aquests, els ansiolítics i els sedants són receptats al doble de dones que d’homes, i els antidepressius són receptats cinc vegades més a les dones.

Una de les demandas més repetides en primera consulta en atenció primària és la presència de dolor en molt diverses manifestacions. En la seva forma més crònica, es presenta com a dolor muscular generalitzat. I aquest dolor presenta diferències per sexe.

De forma diferent en homes i en dones

La primera conferència per estudiar les diferències de gènere i dolor la va portar a terme el NIH dels EUA l’abril del 1998, i des d’aleshores moltes investigacions han intentat dilucidar la pregunta de per què el dolor impacta de forma diferent en dones que en homes.

Greenspan ja demostra el 2007 que les dones no presenten més sensibilitat al dolor, sinó una prevalença més alta de malalties, més de 40, que poden produir dolor, i que són de predomini femení, dades que confirma Fillingim el 2009. No obstant, en comptes d’iniciar un millor diagnòstic de les causes, es tendeix a atribuir el dolor a fibromiàlgia, i es tracta amb ansiolítics, antidepressius i derivats dels opioides. No obstant, aquest grup de medicaments augmenten la dependència i produeixen un gran nombre de reaccions adverses, especialment somnolència, marejos, nàusees i una gran inestabilitat. Malgrat que disminueix el dolor en els primers moments, se’n necessita progressivament més dosis, i pot motivar ingressos a urgències. Als Estats Units, els ingressos per l’ús d’opioides units a somnífers van augmentar un 220%, i l’ingrés de dones arribava al 68% del total i s’ha advertit així mateix d’un increment de la mortalitat.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Molts fàrmacs tenen efectes diferents entre dones i homes a causa de diferents factors fisiològics i moleculars existents en funció del sexe. Ja es va observar que les benzodiazepines creaven més dependència en dones, i també pasa amb els opioides. Com ja descriu Wiesenfeld-Hallin el 2005, amb menys de la meitat de les dosis s’aconsegueixen en dones els mateixos efectes que en els homes i per contra els administren dosis iguals. Per això des del gener del 2013, la FDA obliga que les farmacèutiques aconsellin reduir la dosi a la meitat en el cas de les dones, i que abans de ser receptats es valori l’equilibri entre riscos i beneficis.

Com deia la poeta Juana Castro, «el cos porta escrita la seva història» als músculs, i a les articulacions, i és inútil voler-la esborrar amb opiacis, que enterboleixen la ment, fan perdre la memòria, i afebleixen els sentiments. Acceptem que falta Ciència de la Diferències i treballem per al seu desenvolupament, en comptes de fer callar les queixes amb pastilles que acceleren la mortalitat i mal-tracten les verdaderes causes del dolor.