Piqué, el silenciador

Hi havia una vegada un país avergonyit i desprestigiat perquè en la seva regió septentrional el terrorisme d’Estat va ser denunciat per l’ús repetit de la tortura perquè la gent parlés. Fins i tot, deien amb tosquedat, perquè cantés. Com que la vida té moltes paradoxes, en aquest mateix país si li preguntes a la gent del carrer si recorda alguna frase històrica del seu rei emèrit tothom té memoritzada la mateixa: aquell «¡Per què no calles!» a Chávez (a més, gairebé ningú en recorda cap altra).

Aquest país viu immers en aquesta dualitat, la de parlar i callar, amb sorolloses cridòries i immensos silencis. Tenim poderosos amb moltes ganes de censurar i silenciar («que no transcendeixi això, amiguet de l’ànima», podria ser el seu eslògan) i tenim cada dia més ciutadans que diuen en veu alta el que troben a faltar i el que els fa sortir de polleguera. Però també es crida, a vegades, el que no s’ha de cridar, i es calla el que és imprescindible que es digui.

Aquesta bipolaritat és a tot arreu i també en el futbol. Ja fa anys que veiem jugadors criticats que després de marcar un gol demanen ostentosament silenci a la grada que el censurava a crits. A mi em semblava un gest lògic, just i destacable dins del xou. Però l’últim a fer-ho ha sigut Piqué, sospitós habitual de totes les coses dolentes que es puguin atribuir a algú (i de dir el que pensa, expressar el seu orgull per ser català o per jugar en el club més discutit dins de les Espanyes). I per ser ell ara diuen que el seu gest  és una provocació intolerable, antiesportiva i sancionable.

El que dirigeix el cor d’aquest criteri estúpid es diu Javier Tebas i presideix la Lliga de Futbol Professional. No és llest, però ho compensa sent molt animal. Tampoc és fi. Em temo que suspendria un examen de llengua, perquè sembla que desconeix la diferència entre dir una cosa o insinuar-la. Insinuar és precisament, a efectes legals, no dir. Insinuar és, per exemple, no verbalitzar una maldat però aconseguir que l’altre cregui que l’has dit. Si declares que el president de l’Espanyol és xinès, dius una veritat i no incorres en xenofòbia, tret que també diguis que ser de l’Espanyol és dolent (i això Piqué no ho ha fet ). Dir que un club que realitza les seves activitats a Cornellà és de Cornellà tampoc és cap insult, tret de si afegeixes que aquesta ciutat és la nova Sodoma (Piqué tampoc ho ha dit ni ho pensa). Però Tebas ha criticat que Piqué digués aquestes dues coses. És un ximple i es retrata, perquè només pot criticar el que diu el jugador barcelonista si ell en el fons equipara tots els xinesos amb Fu Manxú i Cornellà, amb la capital del pecat.

Com molta gent que se li assembla, Tebas és seguidor del Reial Madrid. Aquesta és l’única explicació lògica perquè critiqui Piqué per haver demanat silenci als de Cornellà després d’haver sigut insultat públicament, a l’uníson, tant ell com la seva dona i els seus fills, així com el seu club, de forma molt grollera. Tebas és tan il·lògic que diu que Piqué va provocar aquests insults al demanar el silenci; es tracta d’una gran incoherència, perquè com és natural van arribar abans les ofenses que la reacció demanant silenci perquè s’acabessin.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

El president de la Lliga Professional va actuar d’ofici al posar el focus sobre el jugador. Va ser ràpid, encara que sigui lent en la resta. Durant el seu mandat no ha acabat amb la impunitat dels insults públics grollers. Ni ha sigut contundent en la localització i càstig dels que criden salvatjades ni en l’actuació contra els covards que a Cornellà i altres camps consenten que els seus veïns ho facin refugiant-se en l’anonimat de la massa.

Perquè posats a apujar el llistó fins al que seria desitjable, si els veïns dels miserables no fossin covards o còmplices, sols o en grups haurien d’haver abordat els indesitjables per portar-los agafats per les orelles als agents encarregats de l’ordre. Però és evident que Tebas no vol fer-ho o no en sap mentre que Piqué, almenys, intenta que els insultants callin.