¡Que ve el duc d'Alba!

El nom d’un brandi gran reserva i el del coco amb què espantaven els nens de Flandes que no menjaven o trigaven a anar-se’n al llit, «¡que ve el duc d’Alba!» També el cap visible d’una estirp que ja destacava pel seu furor guerrer en temps d’aquella reconquista que va sumir Andalusia en el latifundisme. Doncs bé, resulta que l’hereu, Carlos Fitz-James Stuart i Martínez de Irujo, ha hagut de retirar l’anunci que demanava estudiants d’Enginyeria Agrícola per realitzar treballs als jardins del palau de Dueñas, en l’hort clar del qual Antonio Machado va veure madurar el llimoner. L’oferta de la casa ducal, publicada a la borsa de treball de la Universitat de Sevilla, estava redactada amb eufemismes semblants als de les immobiliàries, que, quan diuen «bombonera» o «ideal parelles», estan venent en realitat una capsa de mistos. Segons sembla, el suposat «paisatgisme» comportava dos mesos eixarcolant males herbes a cost zero. Tot molt bonic, sí. Sembla que hagin tornat els tributs de l’edat mitjana, l’obligació que tenien els serfs de treballar gratis i regularment les terres del senyor.

Res de nou sota el sol. La moralitat que comporta l’anunci encaixa bé amb el dolç aprofitament de les subvencions europees per a les seves terres, amb les sucoses exempcions impositives i amb cert menyspreu al jornaler andalús per acomodatici. Però, de totes maneres, encara que hagin caigut piques sobre el duc d’Alba, la utilització de becaris sense rascar-se la butxaca s’està convertint en una pràctica massa estesa. Tiren d’ells empreses, bufets, ràdios, diaris i xefs mediàtics sense pagar ni tan sols el bonobús dels xavals. Perquè facin currículum, al·leguen, quan les possibilitats del mercat laboral espanyol són per posar-se a plorar. Tot és part del mateix: aprenents de franc, de la mateixa forma que els sous han anat baixant de 1.000 euros a 700 i anem seguint. Si tothom cobrés el que toca, qui sap, potser la tan esbombada recuperació econòmica se n’anava a fregir espàrrecs.