Un any de la desmilitarització de les FARC
És de capital importància que el Govern de Bogotà respecti el que ha establert en l'acord i posi fi als abusos dels exparamilitars
Quan fa un any de l’inici de la desmobilització dels guerrillers de les FARC colombianes, aquesta força militar convertida ara en força política es disposa a participar per primera vegada, el març que ve, en unes eleccions legislatives. Aquest camí ha estat sembrat d’obstacles i ho continua estant. Quan el novembre del 2016 es va firmar l’acord de pau, forjat a l’Havana entre el Govern colombià i l’esmentada organització, que posava fi a 52 anys de guerrilla, ningú va dir que seria fàcil, però la realitat està resultant molt més difícil del previst, començant pel rebuig a l’esmentat acord manifestat pels colombians en un referèndum, la qual cosa va obligar a modificar el pacte.
Les condicions materials posades pel Govern per facilitar el trànsit de la vida guerrillera a la vida civil no han sigut les adequades. El rebuig social als exguerrillers és gran, mentre que les forces paramilitars que els combatien, convertides avui en una gran força criminal dedicada en bona part al narcotràfic, els continuen perseguint –40 militants de les FARC han sigut assassinats des de la firma de la pau– i amenaçant regularment. Per això és de capital importància que el Govern de Bogotà respecti el que s’ha establert en l’acord i posi fi als abusos dels exparamilitars. També ho és que la Unió Europea s’impliqui de veritat en els projectes de reintegració dels excombatents que impulsa amb les Nacions Unides i el Govern de Colòmbia.
