24 nov 2020

Anar al contingut
L'home de Davos

FABRICE COFFRINI

L'home de Davos

Rafael Vilasanjuan

¡Va aparèixer! Quan Emmanuel Macron ja ha desfilat pel Fòrum Econòmic Mundial parlant de la recuperació econòmica, quan el canadenc Justin Trudeau ha parlat de transformar un món on la desigualtat és cada vegada més gran, quan Bill Gates i Carlos Slim han anunciat un nou fons milionari per combatre la malària o Elton John parla de pobresa i Theresa May de solidaritat entre les companyies tecnològiques i els estats per frenar el terrorisme a les xarxes. Quan tots ja han desfilat per Davos, apareix el protagonista destacat. No era cap d’ells; aquest any, l’home esperat era Donald Trump.

¿Què ha vingut a fer el president dels Estats Units a una cimera dedicada a analitzar com aconseguir una economia global més justa? Sabent que l’agenda de Trump respon als seus capritxos, es fa difícil imaginar que el president no hagi trobat un lloc millor on airejar el fracàs del seu primer any convuls. Amb el fiscal especial per a la trama russa trepitjant-li els talons i el pressupost aprovat in extremis després d’enormes concessions d’orgull. ¿Què vol vendre a Davos?

Confrontar idees sempre és bo, però es fa difícil entendre que el gran valedor de l’«Amèrica primer» vulgui clausurar una cimera global on històricament s’han obert camins per a futurs acords que ell ja ha rebutjat: des de la distensió nuclear de l’Iran fins a la necessitat d’unir actors al voltant d’una agenda comuna sobre el clima.

Profeta del proteccionisme

No, Davos no hauria de ser el lloc on més còmode es trobi el profeta del proteccionisme americà com a antídot a les amenaces globals. A Trump potser l’esperen per intentar convèncer-lo que s’han d’aixecar barreres on ell només construeix murs. Segur que ni tan sols es trobarà incòmode en un fòrum que aquest any pretén dirigir l’economia global a estratègies que redueixin la bretxa de desigualtat en un món on, com publicava l’informe de l’organització Oxfam, l’1% acumula tanta riquesa com tota la resta. No, molt difícil pensar que vol contribuir-hi qui ha proposat una reforma fiscal per rebaixar impostos als milionaris com ell.

Però el que encara pot demostrar a Davos és que, malgrat que s’avergonyeixin d’ell fins al punt d’evitar convidar-lo a un casament reial a la Gran Bretanya, aquí continua sent el representant del país més poderós del món i la imatge de tots els líders fent cua per entrevistar-se amb ell l’omple d’orgull. Fins i tot allargarà la mà a algun dels presidents africans o llatinoamericans que venen dels que ha anomenat «països de merda». Ningú que es consideri poderós pot eludir Davos, però per estar-hi ficat de veritat, aquest any s’ha de tenir un privat amb Trump. I aquesta és la principal raó de la seva visita. Trump ja hi havia estat abans, però no va venir en helicòpter envoltat de les forces de seguretat i tot el desplegament dels seus serveis secrets. Hi era com un més i en canvi aquest any, ell és l’home de Davos. ¿Com s’ho havia de perdre?