Tu i jo som tres

Jaruzelski val un milió d'euros

1
Es llegeix en minuts

monegal-20171220-{reflexion} / {periodico}

Gesta colossal a Tele 5. Després de 126 programes encertant rosco rere rosco, un voluntariós i culte músic murcià, actualment en atur, i que somia amb obrir una llibreria de vell, pel seu gran amor a la lletra i la paraula, Antonio Ruiz, de 45 anys, acaba de guanyar 1.164.000 euros en el concurs Pasapalabra. L’alegria era immensa. El plató vessava de felicitat mentre li practicaven el tradicional rapat de cabells, un costum extravagant que s’ha anat repetint en el programa cada vegada que es produeix una efemèride de calibre milionari. Al marge de la bona manera de fer i l’extraordinària preparació que Antonio Ruiz ha demostrat, aquí el que és interessant és que ha guanyat gràcies a encertar que Wojciek Jaruzelski va ser l’últim líder socialista polonès. 

¡Ahh! Els historiadors, i també els grans routiers del periodisme, deuen haver disfrutat: Jaruzelski ha sigut taxat en un milió d’euros al programa Pasapalabra. Jaruzelski no va ser un home obsessionat per acumular riqueses i abundàncies. El meu molt estimat Vicente Romero, el gran reporter internacional que va treballar tants anys a TVE –quan TVE era una finestra fiable que s’acostava al món i ens l’explicava– m’ha explicat que en aquella dècada dels anys 80 una nit va anar a casa de Walesa, a Varsòvia, a entrevistar-lo. El van detenir unes hores, perquè Jaruzelski tenia el líder sindical vigilat. El tractava amb guant blanc, però el controlava. I Romero, ara que contempla aquella època amb el 

savi pòsit dels anys, m’ha dit: «Jaruzelski va ser un colpista, però necessari. Fins i tot sent comunista va evitar que la Unió Soviètica entrés 

a Polònia i repetissin el matex d’Hongria i Txecoslovàquia». ¡Ah! Des de la seva tomba, a la zona militar del cementiri de Powazki, a Varsòvia, no sabem si Jaruzelski deu haver quedat complagut amb el preu que han posat al seu cap a Pasapalabra.

Notícies relacionades

ROSA MARIA SARDÀ 

Rosa Maria Sardà ha estat a Al rojo vivo. Preguntada per la situació a Catalunya, va esbossar un rictus de tristesa aïrada. I va llançar una pregunta a qui vulgui escoltar-la: «¿Què és això del mantra del mandat del poble català?». ¡Ahh! Quanta raó, gran Rosa Maria Sardà. Omplir-se la boca amb la paraula poble és fàcil. Veurem el que diu el poble, ara que per la via de les urnes parlarà.