Anar al contingut

Anàlisi

¿Per a què han de servir les eleccions del 21-D?

Blanca Blay

¿Per a què han de servir les eleccions del 21-D?

Argelia Queralt

Investir un president fugit o empresonat no sembla la millor manera d'encarrilar la nova etapa que s'ha d'obrir a Catalunya

Una setmana més, el tacticisme de Puigdemont segueix condicionant la campanya. Ara ens entreté amb la possibilitat de tornar a Espanya abans de les eleccions o el mateix dia que aquestes se celebren per poder votar. Sigui quan sigui, el seu retorn provocarà, sens dubte, la seva detenció per ordre judicial. Puigdemont ha de valorar si creua la frontera i és detingut, cosa que només es pot permetre que passi davant les càmeres ja que serà el seu últim acte de campanya, o quedar-se a Bèlgica, allunyat del tràfec electoral. 

Aquesta situació, com la presó de Junqueras, ens planteja un nou repte constitucional: ¿pot algú privat de llibertat provisional anar al debat d’investidura a defensar la seva candidatura? I si té èxit, ¿pot anar a prendre possessió? El que és clar és que, havent-hi una ordre judicial de presó, aquesta es mantindrà malgrat la investidura. 

Superar la confrontació social

Ara bé, fem un pas enrere i reflexionem sobre el que ens estem plantejant: fer president de la Generalitat una persona privada de llibertat o fugida, una persona que no podrà exercir el seu càrrec durant un temps. ¿Realment la ciutadania es pot permetre aquesta situació? ¿No és un luxe excessiu aquest plantejament en la ja per si mateixa precària situació de la política catalana? Les noves eleccions ens haurien de portar a un nou escenari en el qual es comenci a superar la confrontació social i la polarització política en què estem immersos. És veritat que alguns considerem que la privació de llibertat de Junqueras és desproporcionada, ja que hi ha altres mesures cautelars igualment efectives i menys costoses (no així la potencial privació de llibertat de Puigdemont, que ha demostrat la seva voluntat de sostreure’s a l’acció de la justícia). En tot cas, des d’una perspectiva política, són molt inoportunes. No obstant, la justícia és un poder autònom que funciona seguint les seves pròpies regles: l’aplicació del dret, com ha de ser. 

Sentir-nos còmodes entre nosaltres

Centrem-nos en l’àmbit del vesant polític, de la gestió pública. ¿Què necessita Catalunya en aquests moments? La resposta és clara: un Govern que la doti de certa estabilitat, que ens restitueixi en el marc constitucional, no per conformar-nos sinó per asserenar-nos. Un Govern que governi, si em permeten la redundància. Un Govern que deixi a un costat la independència com a objectiu exclusiu i que, en canvi, repensi l’estratègia perquè els catalans i les catalanes puguem tornar-nos a sentir còmodes entre nosaltres. Investir un president fugit o empresonat (encara que sigui preventivament) no sembla la millor manera d’encarrilar la nova etapa que necessàriament s’ha d’obrir a Catalunya. I que ningú es confongui: això no significa renunciar a l’independentisme, ni al federalisme, ni acceptar l’statu quo. Més aviat tot al contrari: hem de reconduir una situació enrarida en extrem per poder plantejar legítimament les reivindicacions de cadascú, també les territorials, això sí, seguint tots les mateixes regles de joc.