Anar al contingut

Anàlisi

Britain’s Prime Minister Theresa May is welcomed by European Commission President Jean-Claude Juncker at the EC headquarters in Brussels, Belgium December 8, 2017. REUTERS/Yves Herman

YVES HERMAN (REUTERS)

Un 'brexit' a la mida de la UE

Carlos Carnicero Urabayen

La pel·lícula sobre les negociacions entre Londres i la UE té un guió cada vegada més europeu

Somriures i ulleres. Alleujament i cansament a les cares de Juncker May. Probablement van passar la nit sense dormir per poder anunciar a les 7 del matí que ja hi ha un primer acord sobre la separació britànica de la UE. Ara toca parlar de futur. La possibilitat que aquest insòlit divorci s’acabi malament és ara remota. Els fantasmes d’un brexit dur es dispersen. A aquest pas, el Regne Unit es quedarà tan a prop d’Europa que potser no acabarà de sortir-ne. Improbable, però no impossible.

L’acord firmat d’aquesta primera fase afecta tres qüestions clau: els diners que el Regne Unit haurà de pagar en el moment d’anar-se’n  (que respon als seus compromisos adquirits fins a la sortida), els drets dels ciutadans europeus al Regne Unit i dels britànics que viuen a Europa i una solució per a la frontera d’Irlanda del Nord. Queden detalls pendents de tancar, però l’entesa entre les dues parts és suficient per passar a la segona fase.

La pel·lícula sobre aquestes negociacions té un guió cada vegada més europeu. El disseny seqüencial (primer resoldre les qüestions de la separació per passar a parlar de la futura relació comercial i de seguretat) va ser una exigència europea. Theresa May, que un dia va amenaçar amb sortir a la brava, va travessant ara les seves pròpies línies vermelles en la millor tradició del pragmatisme britànic, segrestat en aquell insòlit referèndum i recuperat dia a dia a mesura que la data de sortida el març del 2019 s’aproxima.

Si un dia el Govern britànic va negar que hagués de pagar una quantitat per sortir (uns 50.000 milions d’euros), ara ja és una realitat a la qual s’ha compromès per escrit. Si també va renegar de la possibilitat que el Tribunal de Justícia de la UE segueixi tenint jurisdicció al Regne Unit després del brexit, ara és una altra promesa enterrada, ja que el tribunal vetllarà pels drets dels europeus al Regne Unit. ¿Passarà el mateix amb la promesa de May de sortir del Mercat Únic?

Després de l’acord firmat, la seva permanència és una possibilitat. «Davant l’absència d’una solució específica, el Regne Unit mantindrà un alineament total amb les lleis del mercat únic i la unió duanera». Curiosament, aquest compromís, que acosta el Regne Unit a l’estatus que té ara com a membre de la UE, es deu a no alterar els acords de pau d’Irlanda del Nord, on fins ara no hi ha controls a la frontera amb la República d’Irlanda i així haurà de seguir després del brexit.

Mentre el guió i el calendari ideat per Brussel·les es van complint, els gestos i el llenguatge dels europeus eviten qualsevol temptació de treure pit. Michel Barnier, negociador europeu, no perd l’elegància en les formes, ni quan es desespera amb la falta de claredat britànica ni quan aconsegueix una victòria com l’actual. Donald Tusk, president del Consell Europeu, ha dit que aquest acord és un «èxit personal de Theresa May». Seducció europea per a una primera ministra que continua sent feble a casa i necessita resistir fins al final.