Anar al contingut

Anàlisi

Objectiu 2020: una Barcelona sense cotxes

DANNY CAMINAL

Objectiu 2020: una Barcelona sense cotxes

Olga Guday

Vam emprendre amb èxit el camí del reciclatge, i ara toca el de la mobilitat sostenible

Fa més de 20 anys ens vam endinsar en l’apassionant viatge del reciclatge, que va començar amb el vidre i els envasos i va seguir amb el cartró i la matèria orgànica. Tots ens hem hagut de familiaritzar amb les deixalleries, i no tothom recicla l’oli de cuinar usat, però aquest és el repte.

El pròxim 1 de desembre es començarà a aplicar un nou sistema de restriccions del trànsit a Barcelona i a quatre ciutats més de l’àrea metropolitana. En períodes d’alts nivells de contaminació atmosfèrica, els vehicles sense les etiquetes ambientals 0, ECO, C o B no podran circular els dies laborables. 
 
Les administracions, novament, han canalitzat una problemàtica, en aquest cas de salut, que s’ha de resoldre expulsant els vehicles que contaminen fora de les ciutats. El procés d’aplicació culminarà el 2020. Si seguíssim reflectint-nos en Europa, podríem recordar que circular de forma pacífica i sostenible en ciutats del nord permet una vida més sana i equilibrada per part dels seus habitants.

I per preparar les ciutats per a aquest canvi, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona ​​i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, conjuntament, tenen diferents vies d’ajuda al ciutadà, com el servei d’alta en un sistema automàtic que ens avisarà, via correu electrònic, de les restriccions de trànsit. S’instal·laran panells lluminosos d’avís a les principals carreteres, i als accessos a les ciutats on s’apliqui la restricció tindran bonificacions en peatges els cotxes amb l’etiqueta 0 o ECO, i s’ordenarà i restringirà l’aparcament de les zones verdes de Barcelona als vehicles més contaminants. El control d’aquests nous hàbits recaurà en la Guàrdia Urbana, que podrà posar multes dissuasòries i comptarà amb l’ajuda de càmeres amb sensors que llegiran les matrícules dels vehicles, que podran discernir entre els permesos i els que no.
 
Aquest dies, doncs, haurem d’escollir altres sistemes per desplaçar-nos, que podrien ser el bus –al qual es dotarà de carrils específics per ajudar que siguin puntuals–, el metro, el tramvia o els ferrocarrils, en què està previst un augment del 10% de la freqüència de pas; o altres com el Bicing o tots els nous enginys elèctrics de lloguer. A nivell privat, o bé optem per vehicles amb etiquetes 0, ECO, C o B, o ens desplacem en bicicleta o anem a peu.

El repte és possible i està en camí, però hauríem d’acabar d’estudiar millor les zones d’intercanvi en la mobilitat, els park & ​​ride, on les alternatives de mitjans de transport comptessin amb una xarxa ben planificada, amb freqüència rigorosa, bones senyalitzacions en temps real dels nivells d’ocupació dels aparcaments i preus integrats, perquè entrar a la ciutat deixant el vehicle privat acabi de ser una alternativa clara i viable.

El repte d’aconseguir una Barcelona pacífica i lliure de mals fums i sorolls el tenim més a prop, i així com hem emprès el camí del reciclatge amb èxit, haurem d’emprendre el de la mobilitat sostenible per a unes ciutats on volem seguir vivint.