Presó model, bosc i llibertat d'expressió

El 8 de juny està previst que la presó Model quedi buida de reclusos, i serà urgent resoldre el pla d’usos de l’espai de superilla que ocupa, a l’Eixample. Per posar en antecedents, l’edifici es va inaugurar el 1904, als afores de la ciutat, i buscava ser un nou paradigma de presó, ja que es va idear amb la voluntat de reeducar els reclusos i amb els nous models higienistes de l’època.

La distribució dels espais de l’edifici es va fer en forma d’estrella, i els seus braços eren sis galeries, on estaven situades les cel·les individuals. El punt central de l’estrella era l’anomenat panòptic, des d’on es podien observar totes les galeries i exercir la reeducació, en format de missa.

Malgrat les idees inicials, més que model d’edifici ja va passar a ser des del principi un 'model de repressió', començant pel nombre de reclusos, que sempre va excedir els 700 calculats en el projecte, fins a albergar unes 11.000 persones represaliades durant la postguerra, i acabar amb una xifra de 1.600 persones executades entre els seus murs, també en la mateixa etapa fosca de la nostra història més ­recent.

Barcelona ha de definir com vol que sigui aquesta superilla de l’Eixample per a les pròximes generacions. Per una banda, tenim un document que l’ajuntament va ­redactar l’any 2009 amb uns criteris inicials, on queda clar que el més temptador és ocupar l’edifici amb tots els equipaments que ­necessita la ciutat, el barri, i gairebé diria que tot el país. Sabem que falten guarderies, residències per a gent gran i també altres serveis.

Però l’edifici va ser pensat per ser una presó, amb una distribució molt extrema, i aixecat amb construcció tradicional. Aquests factors limiten molt les opcions de reconvertir-lo, ja que serà car de rehabilitar i d’adaptar, i poc eficaç. Serà difícil justificar que sigui un projecte sostenible tant  arquitectònicament com econòmicament i ­socialment.

Per garantir uns mínims equipaments es podria plantejar utilitzar l’espai propietat de la Generalitat a prop del carrer de Nicaragua, però els edificis s’haurien d’adaptar bé al barri i fer que els veïns els sentissin com a propis.

D’altra banda, m’he pres la llibertat de fer un procés participatiu entre companys arquitectes i la meitat opina que de ciutat construï­da ja en tenim molta, massa. Tothom vol una ciutat més agradable per viure. El meu ideal seria poder anar corrent des del mar fins a la muntanya de Collserola, sempre a través de zones verdes de la ciutat. Això passa en moltes ciutats d’Europa, però a Barcelona no.

Notícies relacionades

El tancament de la Model revaloritza l'Esquerra de l'Eixample

La Model en els temps del tifus

Imaginem-nos un gran parc. Amb molta vegetació, com un bosc urbà, en el qual es conservi només el panòptic just al mig (està protegit pel catàleg de patrimoni) i alguns trets del que era el gran edifici, per exemple amb una marca a terra via paviment especial. I, com a molt, disposar unes pèrgoles gegants de protecció solar que recordin l’antiga volumetria, de forma esquemàtica.

La pregunta avui és si hi ha prou voluntat perquè això arribi a passar. Seguirem esperant.