Anar al contingut

IDEES

Charles Manson, assassí pop

STRINGER (Reuters)

Charles Manson, assassí pop

Ramón de España

Juntament amb Jack l'Esbudellador és l'assassí que ha fascinat més la indústria audiovisual

El cadàver de Charles Manson encara no s'havia refredat quan Quentin Tarantino va anunciar la seva intenció de dedicar-li un pròxim llargmetratge. Fa uns dies, Charlie se li apareixia al protagonista de l'última temporada d'American horror story per assessorar-lo en el seu trastocat pla d'instaurar una dictadura als Estats Units. Fa un parell d'anys, la sèrie Aquarius, protagonitzada per David Duchovny, l'agent especial Mulder d'Expediente X, comptava amb Manson com a personatge fonamental: l'acció transcorria els mesos previs a les matances del 8 i 9 d'agost de 1967, quan van ser assassinats per la família del boig Charlie Sharon Tate, embarassada de vuit mesos i mig, quatre amics seus i el matrimoni compost per Leno i Rosemary Labianca.

Juntament amb Jack l'Esbudellador, Charles Manson és l'assassí que ha fascinat més la indústria audiovisual, i ha contribuït que els assassins en sèrie es convertissin en un subgènere en si mateix. Ningú dubta que hi ha alguna cosa malsana en aquesta fasciació, com n'hi ha en els admiradors dels serial killers o aquelles pobres noies que els envien cartes a la presó i creuen que amb elles aconseguiran la redempció (el mateix Charlie va estar a punt no fa gaire de contraure matrimoni amb una d'aquestes ànimes perdudes i una mica estúpides).

Manson va voler triomfar en la música, però no ho va aconseguir. Quan va arribar al seu penal Phil Spector, condemnat per matar d'un tret una pobra infeliç que va cometre l'error d'acompanyar-lo a casa, li va donar la tabarra perquè li produís un disc. Exactament el mateix que havia intentat, quaranta anys enrere, amb els Beach Boys, dels quals va ser seguidor i gorrer fins que se'l van treure de sobre perquè els feia un mal rotllo terrible.

Després de tota una vida al reformatori i la presó, els anys 60 li van oferir la possibilitat de ser algú, i no la va desaprofitar. Potser se li va fregir el cervell a la presó, llegint sobre nazisme i espiritualitat hindú, però és evident que tenia la retòrica suficient per convèncer una colla de desgraciats que era un messies o, almenys, un mag, que era com l'anomenaven al principi.

Manson ha sigut una icona pop fins a la seva mort. Encara que l'únic que va fer, en realitat, va ser donar el cop de gràcia als anys 60.