L'economia salva Trump

Donald Trump va guanyar en part perquè en campanya va prometre que prendria mesures sense precedents. En matèria comercial, va insistir que abandonaria NAFTA, l’acord TPP de liberalització comercial segellat per Obama i 11 països de la conca del Pacífic i aplicaria aranzels del 45% a les importacions xineses. Va amenaçar de no sortir en defensa dels aliats de l’OTAN si no invertien el 3% del seu PIB en defensa i va plantejar la possibilitat que el Japó i Corea del Sud adquirissin el seu propi arsenal nuclear. Per als americans descontents amb la seva situació econòmica, les promeses de Trump tenien com a denominador comú anteposar els interessos dels EUA al multilateralisme i els acords comercials.

Un any després de la seva elecció, Trump només ha complert una de les promeses esmentades, abandonar el TPP, una acció també afavorida per Hillary Clinton. La renegociació de NAFTA continua, i encara que Washington planteja canvis inacceptables per a Mèxic i el Canadà –eliminar el sistema de resolució de disputes, una clàusula que obligui a renegociar-lo novament en cinc anys– es manté el diàleg i Trump no exigeix la derogació de NAFTA. La seva administració ha llançat investigacions sobre pràctiques de dúmping per part d’empreses xineses en el sector de l’acer, igual que subvencions canadenques per a productes lactis i de fusta. Però Bombardier és una de les poques empreses estrangeres a les qual s’aplicaran drets compensatoris.

Trump actua responsablement en part perquè les provocacions de Corea del Nord l’obliguen a necessitar la cooperació de la Xina. La investigació dels contactes entre membres destacats de la seva campanya o gabinet per part de l’exdirector de l’FBI Robert Mueller produirà més proves de cooperació. Mueller ja ha aconseguit la imputació del seu exdirector de campanya Paul Manafort, del seu soci Rick Gates i l’acceptació de culpabilitat de George Papadopoulos. Mueller treballa perquè aquests i altres personatges proporcionin informació més incriminatòria a canvi de rebre immunitat.

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

La trama russa impedeix a Trump cooperar estretament amb Putin. El president també es pot permetre no complir les seves incendiàries promeses a causa de l’acceleració del creixement econòmic als EUA.

La bona gestió d’Obama i l’expectativa d’una reforma i reducció d’impostos dinamitza l’economia. En el segon i tercer trimestre, el PIB va augmentar a un ritme anual del 3%, l’atur ha descendit al seu nivell més baix en 17 anys (4,1%) i els salaris pugen. L’índex Dow Jones s’ha apuntat una alça del 28% en un any, la més elevada en el primer any del mandat d’un president des del 1944-45. La reforma tributària afegiria 1,5 bilions de dòlars al deute dels EUA, és regressiva i el seu únic encert és retallar l’altíssim impost de societats del 35% al 20%. Promet reduir impostos per a rics i classe mitjana, i els republicans compten amb la majoria per aprovar-la. La prosperitat més gran als EUA comporta una moderació de Trump en les seves relacions internacionals en general i en la política comercial en concret.