¿Què es pensaven?

La manifestació de dissabte, que va omplir el carrer de la Marina de Barcelona, va tornar a mostrar la cara més potent de l’independentisme. Centenars de milers de llumetes van ser un missatge d’esperança contra la resignació i a favor de la tenacitat, tot i els entrebancs i les injustícies. I, malgrat la indignació evident i la sensació d’estar patint abusos flagrants, tot plegat va transcórrer amb la calma de sempre, amb el civisme de sempre. La serenitat de les raons sempre se sobreposa a la cridòria i als escarafalls.

Qui va pensar que aquesta causa s’esvairia empresonant els seus líders socials i polítics va demostrar no entendre que la democràcia funciona de baix cap amunt i que la guillotina no és un mètode útil per aturar-la: tallar-li el cap no serveix per a res. Qui va pensar que era possible desfer la majoria catalana segrestant les institucions i desmuntant el parlament no va captar que Espanya no podrà guanyar aquesta batalla si no és renunciant definitivament a la seva pàtina democràtica: el dia 21 de desembre hi haurà eleccions, les pot tornar a guanyar l’independentisme, i l’única manera que això no sigui així és que hi deixi d’haver eleccions o que es prohibeixin idees. 

Democràcia i arguments

Quan comenci la campanya electoral i l’independentisme ja hagi deixat de banda l’absurd debat del nombre de llistes –que només aporta tensions i mala maror– tothom haurà d’oferir arguments. És així com es guanyen les batalles en democràcia, i encara a dia d’avui no hem sentit ni una sola explicació que ens vengui el projecte espanyol com una realitat engrescadora. 

Notícies relacionades

Un mar de veus clama per la llibertat dels presos

Forcadell no va a la manifestació i s'inclina per no ser candidata el 21-D

De moment, només se’ns ha ofert la por de l’amenaça i les pressions, l’abús autoritari i l’auguri catastrofista. 

¿Què es pensaven els que van optar per la terra cremada? Han recollit mobilització massiva i el més probable és que es trobin, també, una derrota electoral d’aquí unes setmanes. Qui ho sap si potser d’aquesta manera entendran que s’han de procurar els millors equips de campanya i no els pitjors jutges.