Temps de distracció necessària

Si et pregunten si vas veure el partit del Barça, respons que sí, és clar, evidentment. Has quedat amb amics, t’asseus al davant del televisor i piques alguna cosa. I vas parlant i et distreus i t’adones al cap d’una estona que no t’has fixat en res, potser perquè no ha passat gairebé res. I segueixes conversant. I quan es fa un silenci prestes atenció a quant de temps de partit s’ha jugat i et dius que o bé la conversa és summament fascinant o és que en realitat a l’altre costat de la pantalla tot transcorre de forma plana, sense brillantors que t’obliguen a interrompre abruptament la conversa...

I en això estem ara mateix, debatent en l’àmbit barcelonista sobre l’estètica del joc i el grau de diversió que proporciona l’equip de Valverde. Perquè són uns quants ja els partits que han obligat a refrescar-se la cara per aturar els badalls. La qüestió és: ¿li donem a aquestes altures de temporada massa importància al nivell d’entreteniment que assoleix l’equip? ¿Resulta improcedent? El barcelonisme no ha sigut mai una massa acrítica, tot i que els marcadors, com succeeix ara, vagin de cara. L’espectacle s’exigeix, perquè forma part de l’educació futbolística de molts seguidors del Camp Nou. Sabem que els resultadistes existeixen, però ens agrada pensar que estan de retirada. 

Cuirassar-se

Notícies relacionades

Sergi Roberto, cinc setmanes de baixa; André Gomes, entre tres i quatre

Un Barça menor (0-0)

I fins i tot constatant la insipidesa futbolística, s’endevina en l’entorn comprensió cap al projecte. Estem al principi, i falta Dembélé, la sumptuosa peça desequilibrant, i la plantilla és imperfecta. I Valverde cau bé. I s’entén que tot entrenador el que vol és començar guanyant i armar-se amb la cuirassa dels resultats i preocupar-se després pels conceptes estilístics, perquè des de la confiança de les victòries i de la classificació còmoda en els tornejos rellevants es pot créixer en tots els sentits, fins i tot en els més exquisits. 

Però en uns temps en què la distracció resulta més que necessària entre tant de tumult polític, potser es corre el perill que la gent s’avorreixi amb el Barça i s’estimi més fer altres coses abans que anar a l’Estadi. O que els amics se citin ja amb el televisor apagat.