Anar al contingut

IDEES

Carner, encara

Jaume Subirana

Al primer volum de la seva autobiografia, Bob Dylan explica que el dia que va tornar del funeral del seu pare al Midwest va trobar a sobre de la taula una carta d’Archibald MacLeish, un dels grans poetes nord-americans (els altres, segons ell, són Carl Sandburg i Robert Frost): «Aquests tres, els YeatsBrowning Shelley del Nou Món, eren figures gegantines, havien definit el paisatge de l’Amèrica del segle XX. Ho havien posat tot en perspectiva. Fins i tot si no en coneixies els poemes, coneixies els seus noms». Això fan els clàssics literaris: donar la mesura, posar en perspectiva. I perviure entre nosaltres. 

El poeta segueix estant present, donant forma i paraules a textos i a debats: és el que passa amb els clàssics

L’any 1970 un Josep Carner ja octogenari que vivia a l’exili, a Bèlgica (ves quines coses), i des d’allà simbolitzava tot un segle de cultura catalana, retornà fugaçment a Catalunya per, entre d’altres coses, recollir un Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que finalment no se li va concedir. Carles Casajuana, escriptor i diplomàtic com Carner, acaba d’escollir aquell moment (que era també el del final del franquisme) i aquell personatge per construir la seva darrera novel·la, 'Retorn' (Columna), elegant i tornassolada com un record o un mite, o com el record d’un mite. Alhora, aquests dies Quaderns Crema distribueix 'Epístoles a Josep Carner', el darrer llibre del poeta i traductor Salvador Oliva, que ha escollit la figura de l’autor de Nabí per adreçar-hi tres poemes que són fines reflexions sobre poesia, català, crítica i literatura catalana. Assaig en vers. L’aposta és arriscada... i reeixida. Precisament el 'Nabí', publicat fa 80 anys, va ser l’any 2000 al centre d’unapolèmica literària que aquí reapareix sense estalviar dards ni mordacitat.

Ens acostem al mig segle de la seva mort i Carner segueix, doncs, sent present, sent productiu, donant forma i paraules a llibres i debats. Ja ho deia Dylan: defineix el paisatge i posa les coses en perspectiva. Fins i tot si no has llegit el Nabí coneixes el nom de Carner. I si l’has llegit, somrius i segueixes llegint. És el que passa amb els antecessors. Amb els clàssics. 

Temes: Llibres