La plaga de l'abús sexual
És país d'assetjadors
A Espanya tenim molt normalitzat l'assetjament sexual en entorns laborals
zentauroepp40500294 new york ny april 24 secretary of state hillary rodham c171013185653 /
Als EUA s’ha armat un gran escàndol al voltant de Harvey Weinstein, un dels productors estrella de Hollywood. Un total de 30 dones l’han denunciat per abusos sexuals. Björk, de passada, ha acusat d’assetjament el cineasta Von Triers. I afegint-se a l’onada general, algunes dones han intentat desenterrar acusacions semblants que fa anys es van fer contra Bill Clinton. Les històries són de tota mena.
El cap et diu que li facis un massatge. No hi ha coacció directa. Però ella sap que si no accedeix, no tornarà a treballar.
En un altre cas una actriu es considera violada perquè ell se li va abalançar i ella es va quedar tan paralitzada que no va reaccionar. Després, ella va tenir relacions amb ell, pensava que si no ho feia no treballaria mai.
En un altre cas, li va dir a una dona lesbiana, que treballava en un lloc subordinat a ell, que «si veiés la seva polla canviaria d’opinió».
Aquestes actituds, intolerables als EUA, són acceptables a Espanya.
Aquí diríem que Asia Argento és una arribista, o que la noia lesbiana s’ofèn molt fàcilment, o que la noia que va a la 'suite' «sabia al que anava». O que si no les ha violat o no els ha dit explícitament que si no folles amb ell et farà fora, no podem dir-ne assetjament.
A Espanya tenim molt normalitzat l’assetjament sexual en entorns laborals. Fins al punt que totes les dones, totes, que hem treballat durant anys hem viscut alguna vegada un episodi així. Totes aguantem reiteradament acudits de contingut sexual, comentaris sobre el cos o la vestimenta, i altres conductes vexatòries emparades en un suposat companyerisme.
Notícies relacionadesSi ens queixem, som unes exagerades. Si ho fem quan la cosa arriba a més, ho hem consentit. En qualsevol dels casos, hi ha una culpabilització de la víctima. El 95% de les queixes per assetjament sexual en empreses no arriben enlloc. I se solen resoldre amb l’expulsió, precisament, de la víctima, que és la que està en un rang inferior.
Les víctimes, a sobre, no ho expliquen per vergonya. Però l’assetjament no hauria d’avergonyir la víctima sinó l’assetjador. I el país que ho recolza i ho consent.
