17 febr 2020

Anar al contingut

El risc d'una UE per a rics

Eliseo Oliveras

Macron lidera des de França una nova onada de retallades tributàries en benefici dels més acomodats

Amb posades en escena molt acurades i discursos mil·limetrats, el president francès, Emmanuel Macron, s’ha presentat com el nou líder capaç de revitalitzar el projecte polític europeu presoner d’una greu crisi existencial i, com a tal, ha sigut complimentat per les principals institucions de la Unió Europea (UE). No obstant, les mesures que està adoptant en els seus primers cinc mesos al capdavant de França semblen consolidar l’actual tendència d’una política a la UE a favor dels més rics, que incrementa la desigualtat social i el descontentament ciutadà.

Els grans beneficiaris de les principals reformes fiscals que aplicarà França el 2018 (exempció de l’impost sobre la fortuna als patrimonis financers i tributació dels dividends i interessos a un tipus pla del 30% al marge del nivell d’ingressos) seran el 10% de les persones amb més ingressos, que rebran un regal fiscal col·lectiu d’almenys 4.200 milions, segons l’Observatori Francès de Conjuntura Econòmica (OFCE). Aquests beneficis es concentraran sobretot en l’1% de la població més rica, precisa l’OFCE. Les rebaixes fiscals, a més, es complementen amb pujada d’impostos a pensionistes i retallades en les ajudes socials i els serveis públics.

El diari 'Le Monde', generalment favorable a Macron, no va dubtar a qualificar d’«injustícia fiscal» el projecte de pressupostos en el titular del seu editorial. A França, un dels pocs països de la UE que havia evitat fins ara el tret de la desigualtat, la renda mitjana per adult va créixer el 30% entre el 1980 i el 2016, mentre que el patrimoni de l’1% més ric es va multiplicar per tres durant aquest període i el dels multimilionaris (0,1% de la població) es va multiplicar per cinc, recordava aquests dies l’economista Thomas Piketty.

França no és un cas aïllat a la Unió Europea. A Holanda, el programa del nou Govern de coalició que ha aconseguit formar el primer ministre liberal Mark Rutte inclou noves rebaixes tributàries. A Alemanya, el futur govern de coalició de la cancellera Angela Merkel també incorporarà noves rebaixes fiscals, presents tant en el programa dels democristians (CDU) com en el dels seus socis liberals (FPD). A Àustria, els democristians de Sebastian Kurz (ÖVP), favorits en les eleccions del 15 d’octubre, prometen més rebaixes fiscals i mantenir el país sense impost de successions, igual que el seu previst soci governamental, l’ultradretà Partit de la Llibertat (FPÖ).

L’argument recurrent que les rebaixes fiscals, en especial per a les persones amb més ingressos i les grans companyies, impulsen el creixement i l’ocupáció es basa en una fal·làcia ideològica dels economistes neoliberals generalitzada des de l’època de Ronald Reagan i Margaret Thatcher. «Ni la teoria, ni l’evidència indiquen que aquest tipus de rebaixes fiscals incrementi la inversió o l’ocupació», recordava aquests dies el premi Nobel d’economia Joseph Stiglitz«La lliçó clau» de l’època de Reagan és que «aquesta mena de rebaixes fiscals no condueixen a un creixement més gran, només a retallar la recaptació», precisava Stiglitz.

Fins i tot el Fons Monetari Internacional (FMI) ha advertit aquesta setmana sobre la greu desigualtat que estan generant a Europa i l’Amèrica del Nord les rebaixes tributàries a les persones amb més ingressos i les consegüents retallades en la despesa pública social, en un gir significatiu respecte a la política defensada durant dècades per la institució i per la Comissió Europea.

Els últims 30 anys hi ha hagut un elevat augment de la desigualtat en gairebé tots els països de la UE (inclosa Espanya), detalla el seu informe Monitor Fiscal de tardor del 2017. L’FMI destaca que la progressivitat tributària com a eina de redistribució de la riquesa ha caigut les tres últimes dècades, ja que el tipus màxim de l’impost sobre la renda ha passat de mitjana del 62% del 1981 al 35% del 2015 als països de l’OCDE, traslladant el nucli de la càrrega tributària als treballadors i la classe mitjana

A això s’hi ha sumat l’efecte negatiu de l’augment dels impostos indirectes, que accentuen la desigualtat, afegeix la institució. L’FMI precisa que el sistema tributari agreuja encara més la desigualtat del que indiquen aquestes dades, «perquè les persones amb més ingressos tenen més accés a deduccions fiscals i més oportunitats per eludir els impostos».

Més progressivitat

«No hi ha evidència empírica que mostri que la progressivitat fiscal hagi sigut perjudicial per al creixement econòmic», conclou l’informe de l’FMI. «Hi ha marge per augmentar la progressivitat en els impostos sobre la renda sense perjudicar el creixement», afegeix l’FMI.

La institució reconeix que apujar impostos als més rics «pot ser difícil d’aplicar, perquè la gent adinerada té més influència política», a través dels 'lobbies', els mitjans de comunicació i els vincles amb els partits. L’informe recorda que «històricament, els sistemes de distribució més desiguals solen tenir sistemes polítics dominats per les elits».