ELS EFECTES DE L'1-O
Saltar sense aigua a Europa
Cap actor rellevant europeu reconeixeria una DUI ni simpatitzaria amb un Govern decidit a endinsar-se en un terreny on no regeix la llei
undefined40411720 tr10 estrasburgo francia 04 10 2017 el diputado del pde171004165630 /
L’aigua no està ni freda ni calenta. Simplement, no n’hi ha. Si els independentistes celebren el salt d’independència unilateral, no tindran aigua a Europa per acomodar la seva caiguda. Cap actor rellevant reconeixeria una declaració d’independència unilateral ni simpatitzaria amb un Govern decidit a endinsar-se en un terreny on no regeix la llei. La matusseria amb què el Govern espanyol va gestionar l’1-O no va evitar la celebració d’un referèndum il·legal i sense garanties. Les lamentables imatges de les càrregues policials van generar perplexitat i una onada de comprensió en l’opinió pública europea per les reivindicacions catalanes, però la qüestió de fons continua immutable: la DUI seria inacceptable.
La Comissió Europea i diversos líders van deixar clara la seva opinió: la violència no és un mètode per resoldre conflictes. Però la situació ha evolucionat amb el discurs del Rei, el trasllat d’importants empreses fora de Catalunya i la persistència de Carles Puigdemont a tirar endavant la vulneració de la llei. A Europa insisteixen: l’ordenament constitucional ha de ser el marc per resoldre el problema.
Frans Timmermans, vicepresident de la Comissió, es va esplaiar en un debat celebrat dimecres passat al Parlament Europeu. En destaco algunes frases: «el compliment de l’Estat de dret no és opcional»; «una opinió no és més vàlida que una altra només perquè s’expressi més alt»; «mantenir l’Estat de dret és una obligació que a vegades requereix l’ús proporcional de la força». També va denunciar elements de «nacional populisme».
L’obsessió de la UE amb el respecte a l’Estat de dret –encarnat en la Constitució espanyola– no és capritxosa. Sobre un terreny fèrtil per a la violència on regia la llei del més fort, la Unió va néixer com a projecte il·lustrat decidit a no repetir els errors del passat. Cooperant uns amb altres i acceptant les regles del joc, països que fins feia poc havien combatut enfrontats en les pitjors guerres van acordar un mètode de treball: integrar les seves economies i resoldre les seves diferències respectant la llei (els tractats), com a garantia que les disputes tindran un curs civilitzat.
El precedent d’acceptar una declaració d’independència a la brava, sense respecte a la llei i sense acord amb Espanya, assenyalaria un perillós camí per a altres regions amb moviments nacionalistes. N’assenyalo alguns: Baviera a Alemanya, Còrsega a França, Flandes a Bèlgica, el Vènet o el Tirol del Sud a Itàlia o Escòcia al Regne Unit. No és difícil d’imaginar-se per què els líders d’aquests països no consideren la possibilitat de reconèixer la independència de Catalunya. Encesa la flama al Pirineu, no se sabria fins on arribaria l’incendi.
Cap dels líders de la UE ni els principals actors a Brussel·les reconeixeria ni miraria amb comprensió la DUI. Des del 2004 la Comissió Europea reitera que si una regió aconsegueix la independència respecte a un Estat membre quedaria automàticament fora de la Unió i hauria de sol·licitar l’entrada mitjançant el procediment normal. Dit en el cas d’una separació acordada; fent-ho a la manera bonza és probable que Catalunya tanqués la porta per sempre.
En l’imaginari independentista, la sortida de la Unió seria només un accident, una dificultat més en el camí per aconseguir el seu somni. En realitat, la sortida seria un símptoma. Com explica Jean-Claude Piris, exdirector jurídic del Consell Europeu, «un país nascut violant l’Estat de dret (i també el dret internacional) no seria reconegut… no podria sol·licitar la seva adhesió». No es pot ser europeista i no respectar les regles del joc si no t’agraden o et semblen injustes. Seria trist que els independentistes portessin Catalunya, tradicional puntal de modernitat i europeisme a la península, cap a territori apàtrida.
Notícies relacionades
La UE no simpatitza amb els nacionalismes perquè representen la seva antítesi. No és una casualitat que el seu lema sigui Units en la diversitat, ni que la solidaritat, la integració econòmica i social de països amb identitats diferents però decidides a entendre’s i viure sota un mateix paraigua sigui el seu modus operandi. No és tampoc casual que alterar les fronteres sense acord i sense respectar la llei –cosa que no ha passat mai a la UE– provoqui malsons sobre els conflictes que podria desfermar. La unió és un «club d’Estats», del qual són membres 28 Estats amb les seves respectives regions. Sapiguem on som. La independència no trobarà una piscina amb aigua a Europa.
Referèndum a Catalunya Carles Puigdemont Unió Europea Independència de Catalunya Declaració unilateral d'independència (DUI) Comissió Europea
