¿Qui va dir por?

Els atemptats de Barcelona i Cambrils han generat una resposta col·lectiva simbolitzada en l'eslògan 'No tinc por' i el marc mental dominant culpa dels atemptats el terrorisme gihadista com a sinònim de fanatisme religiós. ¿Hem de tenir por del fanatisme religiós? No estem segurs d'això perquè els perfils dels terroristes varien, a més d'altres factors, també pel que fa a perfil religiós (des de subjectes molt practicants fins a nouvinguts). No sembla doncs aquest fanatisme l'única causa eficient, encara que sí que apareix com la justificació pública d'aquests delictes. A més, es pot ser fanàtic sense arribar a cometre actes d'aquestes magnituds.  

Tampoc pel que fa a l'islam no és només una religió sinó una forma de vida (el paper d'un imam és més ampli que el de líder religiós), de manera que, si fos així, estaríem davant una pràctica rigorosa d'una forma de vida, fet que és desmentit per les trajectòries vitals de molts dels terroristes. Recordem per exemple que el perfil dels de Barcelona i Cambrils s'assembla poc al dels de París, Niça, l'11-S o l'11-M: eren 'nois' de Ripoll 'integrats'.

Si no és el fonamentalisme religiós, ¿quina pot ser llavors una de les causes eficients de l'anomenat terrorisme gihadista? Apuntem una hipòtesi. En els casos analitzats apareix un element comú molt rellevant: la manipulació dels subjectes –la mal anomenada 'radicalització'-. Manipulació, sí, perquè no pot radicalitzar-se qui ni tan sols és practicant moderat. La manipulació no és un fenomen nou: qualsevol secta es beneficia d'aquestes tècniques per captar adeptes, i aquest cas no és una excepció. Aquestes tècniques de rentat de cervell s'acarnissen en víctimes propiciatòries a les quals progressivament s'aïlla del seu context i se'ls construeix una realitat paral·lela en la qual són els elegits per actuar segons les instruccions del seu captador o controlador.

Un context propici

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Perquè existeixin víctimes manipulades amb èxit a prestar-se a cometre atemptats és necessari un context propici, amb una fractura –encara que sigui latent- social, familiar, econòmica, religiosa, que serveixi per justificar l'aïllament progressiu del subjecte. Si internet posa les coses fàcils al captador el context determina el seu èxit.

Si això és cert, hauríem de canviar les estratègies d'abordatge del problema: no és fanatisme religiós, és terrorisme sectari. A més de persistir en el bon treball d'anàlisi d'intel·ligència i superar els mers estudis estadístics, hem d'aconseguir la màxima adhesió possible per part de les confessions religioses -especialment la islàmica- per desterrar la idea de la 'guerra de religions', ja que aquesta és la que beneficia sectes com Daesh, Al-Qaida i les seves filials. Hem de replantejar el nostre ascensor social desterrant la idea d''integració' i substituir-la per la d''aportació'. Si no ho fem apareixeran nous manipulats (potser amb altres banderes) que serviran de carn de canó per generar de nou la por.