PSOE-Podem: res a descartar

Fa poc més de quatre mesos, la política oficial del PSOE era la de l’entesa amb el PP. L’actual direcció socialista defensa l’oportunitat d’establir acords entre el seu partit i Units-Podem. L’entrada d’aquesta última formació al Govern de Castella-la Manxa, presidit per Emiliano García-Page, un dels barons que més ha combatut Pedro Sánchez, ha donat fins i tot versemblança a la hipòtesi d’una moció de censura conjunta i no a molt llarg termini.

Acabi com acabi, la possibilitat d’un pacte d’esquerres contra el PP ja és la gran novetat de l’escenari polític espanyol. I pot acabar sent la referència de bona part de la resta de les dinàmiques que s’hi produeixin. El PP no només no té una majoria al Congrés –i per més que C’s cobreixi aquest dèficit això és una debilitat–, sinó que ara té davant el fantasma que aquest pacte es pugui concretar. I a sobre està baixant en els sondejos.

Aquesta situació, imprevisible fins fa poc, és conseqüència directa del terratrèmol intern que va patir el PSOE en les primàries del maig. Per batre Susana Díaz i la vella guàrdia socialista, Sánchez només va poder alçar la bandera de l’esquerra i criticar sense embuts la política d’entesa amb la dreta, que, per una altra banda, mai l’havia entusiasmat. I aquest gir portava inevitablement a canviar d’actitud respecte a Podem, a aixecar el veto a la formació de Pablo Iglesias.

Fins a les generals, o no

En aquest terreny –al cap i a la fi, només de bones paraules– estem i així seguiríem fins a les pròximes eleccions generals, en què els dos partits s’hauran d’enfrontar obertament per tractar de conquistar els milions de vots que clarament es disputen. Si no fos perquè no es pot descartar que, entremig, el PSOE i Podem propiciïn una moció de censura.

Aquesta iniciativa únicament tindria èxit si la recolzessin les formacions independentistes catalanes o bé C’s. I les dues opcions són rotundament impossibles en les actuals condicions polítiques. Però després de l’1 d’octubre les coses poden canviar. Passi el que passi aquell dia, l’important és com es col·locaran les forces independentistes i els partits espanyols en l’escenari que es creï immedia­tament després. I d’aquí poden sorgir dinàmiques actualment impensables.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La hipòtesi més desfavorable per a Mariano Rajoy és que el PSOE i Podem acordin a la tardor una fórmula per reformar l’estatus de Catalunya a Espanya amb tots o amb part dels independentistes. Aquest eventual acord seria el pòrtic de la moció de censura.

És obvi que aquesta sortida xocaria amb l’oposició frontal d’una part no menyspreable del PSOE i que Iglesias hauria de treballar molt perquè l’acceptés tot el seu partit. Però també sembla molt difícil que, una vegada passat l’1-O, el PP pugui seguir tenint lligats de mans els socialistes en la qüestió catalana. Llevat que aquell dia acabi en desastre.