Ni la sang dels Caparrós els salva

No li han pogut dir Moros y cristianos perquè aquest nom el deuen tenir registrat els 'extrincos' Mainat i Cruz, de quan el feien, a Tele 5, fa exactament 20 anys. Aquell programa va servir d'entrenament al meu admirat Xavier Sardà per saltar de seguida a 'Crónicas marcianas'. El va substituir Jordi González, el mateix a qui ara li han encarregat que presenti aquesta mala còpia titulada 'Made in Spain'. ¡Ah! És un xou fluix de veritat. Aquests exercicis de debat, estil 'telecinque' necessiten criatures capaces de fer transfusions de sang sobre la marxa.

Els que més ens han agradat a casa han sigut Lucía Etxebarría, que ja va participar en el mateix fa 20 anys, i que té experiència en cacaus com quan va ingressar a la 'ratomàquia' assilvestrada 'Campamento de verano'. També s'ha distingit Alejandro Abad. Aquest productor musical posseeix una llengua aflautada i, quan bufa, en lloc de sortir música surten semicorxeres punxegudes com escàrpies. En aquesta estrena tenien posades grans esperances en un dels debats: 'Hijos de famosos: ¿bendición o maldición?' ¡Ah! Van començar parlant d'Andreíta, la filla de Belén que ja ha fet 18 anys. La seva mare haurà de meditar aquella frase que va llançar fa dos dies, quan va dir: «La penso protegir perquè no la transformin en carn de canó». Té tota la raó. Protegeixi-la sobretot de Tele 5, que vostè ja coneix els mètodes que es gasten.

Notícies relacionades

Xarxes i sentit institucional

L’estiu del genocidi

Un dels atractius de la nit va ser tornar a emetre els vídeos de les vísceres de la família Caparrós, escampades pel 'Sábado Deluxe'. O sigui, fill contra pare, més el plus de la mare al telèfon, desesperada. Fa dues setmanes que Tele 5 viu d'aquestes misèries. ¡Ah! La necessitat i les desgràcies dels Caparrós els estan salvant l'estiu. Diuen que els han fet un bon contracte a condició que s'enfanguin fins a l'ànima. Deia Abad, afilant les escàrpies: «És Alonso Cagarrós, perquè sempre la caga. Jo dormia al seu costat a GHVip, i es podia volaaar», i feia així amb el nas, com esnifant. «¡És un pocavergonya, un malalt, segueix sent drogoaddicte!», cridaven alguns opinadors tertulians. Però aquesta vegada ni així: només van aconseguir un 10,3% de quota de pantalla.

El xou va acabar mitja hora abans del que estava previst. Jordi, que té bon olfacte, es va acomiadar dient: «Si ens deixen, tornarem la setmana que ve». Exacte. O ho arreglen augmentant la dosi d'escàrpies o no els deixaran. Per falta de sang.