'Wonder queer'

Diana viu en un paradís lèsbic en què unes dones bellíssimes lluiten entre elles amb totes les seves forces, cavalquen esvelts cavalls bais, i a la nit es banyen en un jacuzzi a la llum de la lluna. Allà no hi ha homes perquè elles creuen que «els homes són necessaris per a la reproducció però no per al plaer». Des del moment en què William Moulton Marston va concebre una illa paradisíaca poblada exclusivament per dones, les lectores es preguntaven si Temiscira no seria una utopia lèsbica. Les amazones de DC Comics vivien una vida pacífica plena de cultura, ciència, entrenament i amor. Amor entre elles, s’entenia. Moulton Marston va ser feminista declarat, practicant de BDSM, swinger i ferm creient en la superioritat de les dones. En els primers còmics de Wonder Woman, Diana acabava sempre encadenada, més que res perquè a Marston l’excitava. Era una declaració de la seva afició pel bondage. 

Marston va introduir bastant subtext lèsbic en els primers còmics de Wonder Woman. El seu successor, Robert Kanigher, va parlar sempre molt clarament sobre la seva opinió que les amazones eren lesbianes, encara que a ell no se li permetia dir-ho als còmics de forma explícita. La directora Patty Jenkins no ho ha deixat claríssim a la pel·lícula, però malgrat tot Wonder Woman deixa caure de forma subtil que les amazones heterosexuals, el que es diu heterosexuals, doncs no ho són. La que subscriu es fixa que quan una de les amazones cau en la batalla (no diré qui per no fer espòilers) una altra, la que havia estat al seu costat tota la pel·li, plora com una magdalena i surt corrents mentre les altres amazones es queden quietes, silencioses i contrites. Queda claríssim que totes dues eren parella.

Menys del 20% de les pel·lícules filmades en els grans estudis tenen un personatge gai, lesbiana o bisexual, i quan el tenen la meitat obtenen menys d’un minut de presència a la pantalla. L’increïble (i inesperat) èxit de taquilla de Superwoman demostra que la gent s’ha cansat de l’esterotip de superheroi viril. I ha provat com pot ser de poderosa i rendible la inclusió de narratives sòlides amb superheroïnes.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Charlize Theron a Mad Max es va convertir en una icona i la seva identitat sexual no semblava normativa. Això no li va impedir a la pel·lícula recaptar gairebé 400 milions de dòlars i guanyar sis premis Oscar. Llavors, ¿el públc no està preparat per a un superheroi o superheroïna queer? Un superheroi o superheroïna gai, lesbiana o bisexual. ¿És una bestiesa pensar que en una futura seqüela de Wonder Woman l’heroïna podria tenir una història d’amor amb una dona? A Bayona, Coixet, Vigalondo, Amenábar, León de Aranoa, als directors espanyols que se n’han anat a fer les Amèriques perquè aquí no resultava tan fàcil trobar finançament, els deixo caure la idea. També se m’acut que podem tenir un superagent queer.

James Bondage, per exemple.