L'ombra del 'Russiagate'

El Russiagate té un altre capítol, aquesta vegada protagonitzat per un dels fills del president, Donald Trump Jr. Segons ha revelat 'The New York Times', Trump Jr. va reconèixer haver-se vist amb una advocada russauna advocada russa, però va assegurar que el tema tractat entre tots dos era el de les adopcions de nens russos. L’endemà al matí va declarar que a més a més d’aquest tema de fricció entre els dos països en la citada entrevista esperava obtenir informació perjudicial per a Hillary Clinton.

  

 ¿Acabarà aquí aquest lent i obligat desglossament d’informació sobre la trobada del fill del president amb l’advocada russa? Esperem que no. Esperem que en aquest cas (que apunta a una col·lusió, és a dir, a un pacte il·lícit amb danys a tercers, és a dir, Clinton), i en tots els altres tripijocs inconfessats entre l’entorn de Trump i el Kremlin s’arribi al fons de la qüestió perquè el que està en joc és la democràcia i la independència en la primera potència mundial.

    

En el context del creixent escàndol del 'Russiagate' una de les propostes plantejades pel president nord-americà en la seva trobada bilateral amb Vladímir Putin en la cimera recent del G20 a Hamburg suscita alarma. És la creació d’una «impenetrable» unitat de ciberseguretat  per protegir-se del pirateig en temps electorals. Des de Washington s’ha defensat aquesta iniciativa comparant-la amb uns exercicis militars realitzats amb països aliats. Però Rússia no és un país aliat dels Estats Units per molt que Trump somrigués durant la seva trobada amb el tsar del Kremlin. Només s’ha de recordar l’informe conjunt elaborat per les tres agències d’intel·ligència nord-americanes (CIA, FBI i NSA) en què asseguraven que havia sigut Putin en persona qui havia ordenat la campanya per denigrar Clinton perjudicant així la seva candidatura i de passada lesionant el procés democràtic. 

Notícies relacionades

Trump i Putin acorden un alto el foc en una part de Síria

Illa, malgrat Sánchez

    

Després de la trobada a Hamburg, Trump ha pretès girar full iniciant una nova era de relacions entre el seu país i Rússia, però la realitat sempre és tossuda. El 'Russiagate' no es tancarà perquè ho digui o ho vulgui el president. Als EUA segueix havent-hi una premsa lliure que fa molt bé la seva feina, i unes agències d’intel·ligència i uns funcionaris que, malgrat els seus errors, saben que es deuen al país, no als interessos d’un president o del seu entramat familiar.