INJUSTÍCIA AMB EL CINE
Tornem-hi amb l'IVA
La penitència de dos punts respecte al 8% en vigor el 2012 és com si les ungles d'Hisenda, preses d'un tic malaltís, no poguessin deixar d'esgarrapar la paraula 'cultura' fins a fer-la il·legible
Per fi, el 29 de juny passat va entrar en vigor l’anunciada rebaixa de l’IVA del teatre. No hi va haver destapament de cava. Només un callat sentiment de reparació deguda, de tornada a la raó i a la justícia. Justícia garrepa, perquè la rebaixa del 21 al 10% deixa encara una penitència de dos punts respecte al 8% en vigor el 2012. És com si les ungles d’Hisenda, preses d’un tic malaltís, no poguessin deixar d’esgarrapar la paraula cultura fins a fer-la il·legible.
La justa reparació del dany en el teatre fa més evident la injustícia respecte al cine, l’IVA del qual es manté en el 21%, perquè no és un «espectacle en viu», donant per fet que els que el fem estem tots criogenitzats com Walt Disney, i els que assisteixen a les seves sessions són zombis fugits del vídeo de Michael Jackson. S’ignora que l’experiència de veure una pel·lícula des de la butaca és, en ocasions, tan vívida i rotunda, sinó més, que la de córrer espantat davant una acció de La Fura, o trobar-te ballant, a desgrat teu, en un psicodèlic sarau de La Cubana.
Tragèdia ‘gore’
Aquests dies, a la seu de la Royal Shakespeare, a Anglaterra, algun espectador es desmaia en cada representació de Titus Andrónicus, la més gore de les tragèdies de Shakespeare, fet que ha aixecat aïrades reaccions en contra de la violència mostrada en escena.
Tenint en compte que el pròxim 9 d’agost la funció es retransmetrà en directe en cines de mig món (Barcelona inclosa, busquin a la cartellera), la companyia ha decidit portar a terme un experiment: al teatre, cada dia, 13 membres del públic són monitoritzats per veure com reacciona el seu cor davant el que presencia en viu i en directe, i el 9 d’agost es farà el mateix amb 13 persones de les que vagin a veure la projecció de la tragèdia a la pantalla d’un cine.
Es vol saber d’aquesta manera si aquells que van al teatre són més impressionables que els habituals del cine, o si aquests estan, com es creu, insensibilitzats davant la visió de la violència (encara que mai, en cap cas, insensibilitzats davant d’un IVA abusiu).
