Polèmica en el món editorial
Ni elegant ni original
El jurat del premi Crexells s'ha equivocat amb l'estratègia i els criteris per concedir el guardó
fcasals39006363 joan buades170622181255 /
Es veu que no només ha canviat la manera d’escollir el guanyador del premi Crexells que cada any atorga l’Ateneu Barcelonès al millor llibre en català de l’any anterior, també ha canviat la modalitat del guardó. Si fins ara l’obra la decidien els socis de la institució, ara s’ha encarregat la deliberació a un jurat format per professionals del sector. Si també fins ara el premi es donava a obra publicada, ara sembla que el Crexells ha passat a ser un de tants premis a treball inèdit. Ja sé que la novel·la guanyadora d’aquesta edició –'Crui. Els portadors de la torxa', de Joan Buades– estava publicada i que es podia trobar en format llibre i 'e-book' a Amazon, però a hores d’ara tothom sap que el fet que un llibre existeixi no vol dir que estigui editat.
L'ANY PASSAT, EL MATEIX RECORREGUT
La diferència entre publicar i editar no és cap misteri i al mateix temps és el misteri d’aquesta professió que més s’hauria de respectar, si és que encara hi queda cap respecte. Perdoneu que soni apocalíptica però jo fins ara comptava David Castillo i Jordi Llovet –dos dels membres del jurat– entre els que, pel seus currículums i les seves trajectòries, sí defenien la feina d’un bon editor. Si el que volien amb aquest premi era fer un toc d’atenció al món editorial del país tot recuperant l’esperit inicial del Crexells que tan bé explicava Margarida Casacuberta –membre d’aquest jurat també–el 1995 en aquest article d''Els Marges', s’han passat tres pobles i no han estat gens originals.
Dic que no han estat originals perquè l’any passat el premi Crexells ja el va guanyar un llibre que havia seguit exactament el mateix recorregut que aquest de Buades: 'Gegants de gel'. Joan Benesiu, el seu autor, en veure com unes quantes editorials rebutjaven el manuscrit va decidir publicar-lo ell mateix. Un dels exemplars va arribar a mans d’un altre escriptor, Manuel Baixauli, que després de llegir-lo, va escriure a 'El País' un article ('Un llibre fantasma') en el qual deia coses semblants, tot i que en un to ben diferent, a les que ara han deixat anar els del jurat del Crexells. Aniol Rafel, editor de Periscopi, es va interessar pel llibre, el va publicar i uns mesos més tard acompanyava Benesiu a recollir el premi Llibreter primer i el Crexell després.
al món editorial, s'han passat tres pobles Si el que es volia era donar un toc d'atenció al món editorial, s'han passat tres pobles
Dic també que s’han passat tres pobles perquè em sembla tremendament injust que hagin decidit fer aquest discurs que ignora la feina feta pels editors que durant el 2016 sí que van decidir publicar manuscrits esplèndids com ara –ja que Maria Bohigas no ho diu al seu recent article El misteri del provincianisme al blog de Club Editor, ho diré jo– 'L’últim mono', de Lluís Maria Todó.
La tasca de l’editor consisteix tant a publicar com a no publicar, i no publicar un llibre és una feina que va molt més enllà d’obrir un sobre, fer una ullada a les fotocòpies de dins, descartar-les i posar-se a fer una altra cosa. 'Crui. Els portadors de la torxa', la novel·la de Buades, va ser rebutjada per 15 editorials, i més que l’haurien rebutjat si n’hagués fet un enviament més massiu encara. Jo l’he llegit aquests dies pensant en quin segell dels que conec podria encaixar i he vist més o menys clar que, per línia, per estil i per tema, encaixaria en tres o quatre com a molt; però és que no són només aquests els criteris que un editor té al cap quan decideix si sí o si no publica un text: hi ha també el ritme de publicació que porti la casa, els títols d’aquestes característiques que ja hagi publicat i que se cenyeixin a aquestes característiques, el pressupost o l’experiència anterior d’haver publicat llibres com aquest.
UNA ALTRA MANERA DE REIVINDICAR LA NOVEL·LA
El que estic dient amb tot això és que els membres del jurat del Crexells podien haver reivindicat la novel·la de Buades de manera molt diferent. Tots ells, els sis, tenen relació directa amb els editors amb qui treballen habitualment. Tots, a més, són veus autoritzades, gent que s’ha guanyat el respecte dels col·legues de professió: la seva opinió val, per tant, més que la de qualsevol lector aficionat i ells ho saben perfectament, això, i m’hi jugo un pèsol que més d’un cop han proposat llibres, han fet d’assessors a editors de caire diferent i l’han encertat. Amb el llibre de Buades podrien haver fet exactament igual al que va fer Baixauli amb 'Gegants de gel': al sector, el toc d’atenció, li hauria arribat igualment i tota aquesta història hauria resultat molt més digna i elegant.
