Alerta quatre

Seria convenient que anéssim educant-nos en el tema de les emergències i desenvolupant una mica més les nostres capacitats socials per fer front als riscos

1
Es llegeix en minuts
Imatge del quadro de nivell d’alerta antiterrorista a la pàgina web del Ministeri de l’Interior, fixat actualment en nivell quatre.

Imatge del quadro de nivell d’alerta antiterrorista a la pàgina web del Ministeri de l’Interior, fixat actualment en nivell quatre. / WEB DEL MINISTERI DE L'INTERIOR

En els últims dies, a l’amenaça del terrorisme d’alta o baixa intensitat, hem d’afegir la sensació que qualsevol catàstrofe natural o provocada pot acabar sent enormement tràgica. Ens van recordant –dia si, dia no– que estem en el nivell quatre d’alerta antiterrorista. En època de revetlles, ens adverteixen que el perill de desgràcies resulta extrem. Els incendis de la torre Grenfell de Londres o dels boscos de Portugal, malgrat que tenen poc a veure, han extremat la sensació de perill. Als que vivim en ciutats d’alta densitat, com Barcelona i la seva àrea metropolitana, no hi ha dia que no vegem i siguem advertits dels riscos que correm caminant o circulant per carrers plens de partícules que van erosionant la nostra salut.

    

Notícies relacionades

Podríem dir que la sensació general és que estem en el nivell quatre de qualsevol cosa que acabarà desplomant-se sobre nosaltres. L’escala Richter almenys té més dígits i permet veure amb certa tranquil·litat que els terratrèmols del Castor només van ser de nivell quatre d’una escala de 0 a 12 (en què 12 seria la fractura del planeta Terra). Hi ha una escala Beaufort per a velocitat del vent en alta mar que va també de 0 a 12. De manera que el nivell quatre pot semblar poc, però projectat en l’escala de terratrèmols seria similar al que va arribar a arrasar la ciutat de Mèxic el 1985 o a un temporal fort en l’escala marítima de mal temps.

les escales reforçen la idea que la seguretat és un tema estrictament tècnic. D’especialistes. Quan, en canvi, seria convenient que anéssim educant-nos en el tema de les emergències i desenvolupant una mica més les nostres capacitats socials per fer front als riscos. No és que un país com Cuba em sembli un exemple a seguir en tot, però en aquest tema és evident que al llarg dels anys han aconseguit que sigui el lloc del Carib en què les recurrents emergències provocades per ciclons o huracans hagin generat menys víctimes i destrosses. I això té a veure més amb la construcció col·lectiva de capacitat de resposta que amb el biaix ideològic del seu govern.