El PSOE es ressitua a l'esquerra

Una de les conseqüències de les primàries és que resten valor al congrés del partit que se celebra a continuació per validar els resultats de l’elecció del secretari general pels militants. En el cas del congrés del PSOE d’aquest cap de setmana, això és particularment cert tenint en compte la claredat de la victòria de Pedro Sánchez. Per això, en el conclave socialista està tot pràcticament decidit. Els perdedors de les primàries i els altres adversaris de Sánchez no han tingut més remei que acceptar que ell té les mans lliures per organitzar el partit i dissenyar la seva política.

Notícies relacionades

Sánchez assumeix tot el control del PSOE mentre els barons miren cap a un altre costat

Les noves cares del PSOE de Pedro Sánchez

En aquesta línia, la nova comissió executiva no pretén la integració, sinó que està pensada com un òrgan de confiança del nou líder, segons reconeixen els seus escuders, que reserven la integració per a altres organismes, com el comitè federal o la comissió de garanties. No s’ha d’oblidar que la meitat de l’executiva anterior es va amotinar contra Sánchez, i per tant és comprensible que la nova direcció prescindeixi de quotes territorials per guanyar en cohesió i confian­ça. El gran signe d’integració en l’executiva és la presència de Patxi López, tercer a les primàries, i, en un altre ordre, la presidència del consell territorial per a Fernández Vara, un dels barons més crítics amb Sánchez. Una cosa semblant es pot dir de les principals ponències del congrés, la política i l’econòmica, que han sigut fortament esmenades pel nou equip després d’haver sigut redactades per dos partidaris de Susana Díaz. Destaca l’esmena que, mantenint que la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol, advoca per «perfeccionar el reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat», i això no pot espantar a ningú a aquestes altures. Perdre els complexos pot contribuir a trobar alguna sortida al conflicte de Catalunya.

El PSOE busca ressituar-se a l’esquerra per disputar el lideratge en aquesta franja electoral a Podem. Però, perquè el PSOE torni al poder i es converteixi en el referent de l’esquerra, no ha d’abandonar la seva vocació de partit de govern. Ha de ser, com es diu ara, «l’esquerra de govern», mitjançant acords amb Podem, però sense precipita­cions i sense caure en els cants de sirena de noves mocions de censura que només podrien ­conduir al fracàs o a majories molt fràgils si no impossibles.