La geopolítica de l'energia a l'Àrtic: recursos i rutes
A Rússia i Estats Units pesen més els interessos de control estratègic mundial que els ambientals
MAR DE CRISTALL. Un paisatge d’icebergs àrtics, que dia a dia veuen reduït el seu diàmetre. /
Diferents experts s'han donat cita al Palau Macaya de l'Obra Social La Caixa, en el seminari 'Canvis geopolítics: Noves realitats polítiques i econòmiques globals', coorganitzat amb el CEI International Affairs, amb l'objectiu d'analitzar l'impacte del desglaç de l'Àrtic en l'accés a nous recursos i corredors energètics, una de les conseqüències geopolítiques més clares del canvi climàtic. Aquest és més ràpid a l'Àrtic que en la resta del planeta i facilitaria l'explotació de les seves reserves d'hidrocarburs, estimades en el 13% de les reserves mundials de petroli i el 30% de les de gas natural. També ampliaria el període durant el qual les rutes del nord-est (pel litoral noruec i rus) i el nord-oest (per Canadà i Alaska) que uneixen l'Atlàntic i el Pacífic resulten practicables, cosa que permetria al gas i petroli rus i noruec escurçar la navegació fins als mercats asiàtics.
És important matisar la viabilitat econòmica d'aquests recursos en el context actual de baixos preus del petroli. Al ser d'extracció més costosa, podrien convertir-se en recursos varats: si limitar l'augment de la temperatura a 2ºC implica deixar hidrocarburs en el subsol, el més racional és renunciar als més cars.
Però no es pot generalitzar, perquè tenen poc a veure les condicions climàtiques i logístiques de Noruega i Rússia al Mar de Barentsz amb les més complicades del nord del Canadà i Alaska. El Mar de Barentsz no té temperatures tan baixes ni tant de gel, i els recursos estan més a prop de la costa i a menys profunditat, cos que redueix els costos. A més, Noruega i Rússia compten amb centres logístics àrtics que suposen un avantatge addicional de costos.
INTERESSOS ESTRATÈGICS
També hi ha arguments mediambientals per limitar la producció d'hidrocarburs en els vulnerables ecosistemes àrtics, com els que van portar Obama a prohibir-la i expliquen l'oposició dels activistes a Europa. Aquests obstacles poden aixecar-se com acaba de fer Trump o obviar-se com fa Rússia, però planteja més dificultats a Noruega o Canadà. En l'actual context polític, a Rússia i Estats Units pesen més els interessos geopolítics que els ambientals.
Així, per a Rússia la ruta del nord-est és, després d'assegurar els recursos energètics, la segona prioritat de la seva política àrtica. El seu interès estratègic consisteix a escurçar la navegació entre la Xina i Europa, oferint oportunitats per als ports i trencaglaços russos, encara que està per veure com competiria amb la Ruta de la Seda o el Collaret de Perles (una successió de ports amics a l'Índic i el Mediterrani), projectes més atractius per a la Xina que dependre de Rússia.
SINGLADURA PERILLOSA
Notícies relacionadesA més, el pas del nord-est segueix plantejant dificultats logístiques: la singladura és perillosa, hi ha risc de quedar atrapats en el gel i els trencaglaços encareixen la navegació. Això planteja problemes a les cadenes industrials globals, dominades pel 'just-in-time' i per a les quals els endarreriments imprevistos suposen costos inassumibles.
Aquestes dificultats s'amplifiquen en l'àmbit energètic. L'estratègia russa d'obrir la ruta del nord-est a les seves exportacions de gas natural liquat des de l'Àrtic cap a Àsia afronta el problema geopolític que la Xina no sembla disposada a deixar la seva cadena de proveïment energètic en mans de Rússia.
