Els 1.001 plans

A 'Les mil i una nits' Xahrazad va explicant històries al soldà perquè aquest li perdoni la vida fins a l’endemà, per sobreviure. A Catalunya, a quatre mesos de les eleccions (o el que hi hagi al setembre), acabem d’assistir a la presentació del Pla de lectura de la Generalitat per als propers quatre anys, comprometent accions i diners futurs per guanyar no se sap ben bé si temps, prestigi o una llotja al cel dels benintencionats.

Veníem de la trista campanya encarregada per l’Ajuntament de Barcelona a l’agència de Risto Mejide, aturada per les reaccions del sector però que contenia, per exemple, la proposta de Casa de les Lletres, i sense seure a parlar amb ningú (tot per al sector sense el sector) el Departament de Cultura proposa un paquet de mesures que són poc més que una altra forma d’endreçar el que ja es fa amb més quartos, sumant-hi, és clar, una campanya institucional ja en marxa que vol afegir al diccionari el neologisme “llibrèfil” (lector o bibliòfil deuen ser massa normals).

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

I tornen les reaccions: Esteve Miralles ha apuntat que al pla gairebé no s’hi menciona la literatura catalana, Tina Vallès subratlla que es descuida les biblioteques escolars, i Oriol Izquierdo, exdirector de la Institució de les Lletres Catalanes amb experiència en plans anteriors (cada conseller té el seu), subratlla l’absència del Departament d’Ensenyament. Un Pla de Lectura sense Ensenyament ve a ser com un Pla Viari sense la Direcció General de Carreteres. Tampoc no s’ha parlat amb Barcelona, tot i que gran part de les biblioteques en depenguin... Podríem pensar algun neologisme per al fet de legislar i organitzar amb pressupostos hipotètics sobre coses en què no es té competències.

A 'La lectura en España. Informe 2017' s’avisa que encara està per demostrar cap relació entre campanyes institucionals i augment dels índexs de lectura. I fa anys, amb motiu precisament de l’Any del Llibre i la Lectura, Òscar Pujol ja advertia que potser la lectura no és un bé per a tots i que la insistència en els seus beneficis entre aquells que no hi mostren interès té ben poc sentit. Però a qui no li agrada un conte? I demà ja veurem què passa.