Anar al contingut

Tots els morts

RAMÓN LOBO

La primera victòria d’un grup terrorista és simplificar el llenguatge, esborrar els grisos, que es parli del que ells volen i com ells volen. La segona és generar terror. L’Estat Islàmic de l’Iraq i el Llevant (ISIS) desitja que comprem la idea de l’existència d’una guerra entre civilitzacions, entre «ells» i «nosaltres», que sentim que qualsevol pot ser un terrorista per situar la nostra por en la raça, l’aspecte físic de les persones, en la nacionalitat. La islamofòbia és el millor regal per a l’ISIS, l’ajuda a vendre el mateix discurs als països islàmics.
    

La imatge de Renee Rachel Black Sadiq Patel, resant junts davant l’ofrena floral a les víctimes de l’atemptat de Manchester, és poderosa perquè construeix ponts on els radicals pretenen aixecar murs. Sadiq és musulmà i vesteix com a tal amb el seu tufi negre al cap. Rachel és jueva i no té por de la diferència. El seu dolor compartit és la millor resposta perquè s’acosta als fets. A pesar de l’impacte dels atemptats en territori europeu, moren molts més musulmans que cristians o jueus en els atacs gihadistes. Més del 80%. Una dada que se’ns oblida perquè no comptabilitzem igual els morts de Bagdad, Kabul, Sanaá, Beirut o Damasc. Només hi ha dos bàndols: assassins i víctimesz.

EL RECORREGUT DE LA BALA

Tampoc comptem els morts que causen les polítiques dels nostres governs, ni els que perden la vida sota les armes que venem a l’Aràbia Saudita, l’Iraq, Israel, Egipte o Turquia. En el cas espanyol, les exportacions van superar el 2016 els 4.362 milions d’euros. Hauríem de seguir el recorregut de la bala des que es fabrica fins que mata.
    

L’ISIS ha aconseguit que els donem crèdit en cada acte terrorista. Gairebé no necessiten reivindicar ni organitzar, en tenen prou amb l’afany d’alguns mitjans per la simplificació i l’espectacle. I el de certs governs per esgarrapar vots en cada mort.
  

 L’atemptat de Manchester no és com els de Londres, Berlín, Munic i, potser, Niça, obra de persones que decideixen atemptar per imitació, hi hagi o no una ordre directa des del califat. Per a aquesta mena d’atemptats, l’ISIS en té prou amb la narrativa d’«ells» i «nosaltres» regada entre les segones i terceres generacions d’emigrants, en els joves que se senten maltractats per les societats on han nascut i s’han educat. No és necessària una ordre: són suficients el clima de rancor, un imam radical i internet.
  

El que va passar al Manchester Arena està emparentat amb els atemptats de París i Brussel·les, que tenen l’empremta inequívoca de l’ISIS com a organització. Són atemptats sofisticats que exigeixen preparació i l’existència d’una xarxa amb capacitat d’atemptar en llocs emblemàtics, poblats i de gran impacte. Es busca causar el màxim nombre de víctimes, com l’11-S als Estats Units i l’11-M a Madrid.
  

 Aquesta mena d’accions seran més freqüents segons perdi terreny l’ISIS a Síria i l’Iraq. Una eventual conquista de Raqqa o Mossul els empenyerà a un terrorisme més brutal, amb atemptats massius com els que cometia a l’Iraq abans d’elevar-se de grup terrorista a califat.
    

Els atemptats més complexos, pel tipus d’explosiu i la preparació, són camp per a la policia i els serveis d’espionatge. En aquests és possible un contraterrorisme més clàssic: informació i anticipació. En els de baixa intensitat, per anomenar-los d’alguna manera, és essencial actuar sobre les estructures que fomenten la radicalització, siguin financeres o espirituals. S’ha d’impulsar la formació urgent d’imams educats a Europa, educats en els principis democràtics i en la tolerància. És una tasca de les comunitats islàmiques que les prèdiques neixin dels llibres sagrats, no de governs estrangers com l’Aràbia Saudita.

DE FANÀTIC  A ASSASSÍ

La policia tenia Salman Abedi a la seva llista de persones radicalitzades. Poden ser milers a Europa. No hi ha possibilitat humana de tenir-los vigilats les 24 hores per saber quan un fanàtic ha decidit convertir-se en un assassí. A Espanya, la policia ha realitzat gairebé 200 investigacions sobre 400 sospitosos. És essencial la col·laboració dels entorns, familiars o no. Europol estima que a Síria i l’Iraq hi ha, o hi ha hagut, entre 3.000 i 5.000 combatents procedents d’Europa que tornaran algun dia. No viatgen en pasteres ni salten tanques, no són immigrants ni refugiats. Són europeus.
  

 La crida al tancament de les fronteres per part d’una extrema dreta, que beu de les mateixes aigües de l’odi que els imams radicals, és tan inútil com demanar la restauració de la pena de mort, idea de Janice Atkinson, exdiputada del partit xenòfob de Nigel Farage. ¿Pena de mort per espantar terroristes suïcides? L’estupidesa hauria de ser delicte.