Rajoy tampoc es farà enrere

El president del Govern, Mariano Rajoy, va aprofitar la seva intervenció a la clausura de les jornades del Cercle d’Economia a Sitges per elevar el to davant la que sembla una ferma determinació de Carles Puigdemont i el seu govern per convocar un referèndum unilateral d’independència i eventualment forçar la secessió de Catalu-nya. «No autoritzaré cap referèndum per a la secessió perquè no puc fer-ho ni vull fer-ho», va sentenciar de manera contundent. Una posició ferma que va substanciar en la impossibilitat de dialogar amb una Generalitat en mans d’una majoria que només li deixa marge per negociar la forma d’un referèndum.  De la mateixa manera, Rajoy va repetir que una eventual Catalunya independent quedaria fora de la UE a més a més de forçar molts ciutadans a escollir entre les seves múltiples identitats i interessos. Finalment, el president va sentenciar que davant la magnitud del desafiament català s’han d’acabar les «equidistàncies» en al·lusió tant a les peticions que se li fan des de Catalunya perquè explori el diàleg –ara l’hi ha suggerit el Cercle– com a l’actitud del nou líder del PSOE, Pedro Sánchez. En aquest sentit, va deixar clar que la resposta la liderarà el Govern però també afecta el Congrés i el conjunt de la societat espanyola.

Que Rajoy elevi el to no es pot aïllar dels últims moviments per part de l’actual majoria al Parlament. La carta de Puigdemont requerint a Rajoy la negociació dels termes del referèndum només ha sigut l’espoleta per posar en marxa la fase unilateral del procés com ahir mateix li van reclamar l’ANC, Òmnium i els municipis independentistes. Els espais per al diàleg sembla que són cada dia més reduïts. Puigdemont i Junqueras exhibeixen aquests dies una clara determinació d’arribar fins a un final que és tan incert com indeterminat, vista la manera de preparar un instrument tan delicat per a les garanties democràtiques dels ciutadans com és aquesta fosca llei de transitorietat jurídica. Però malgrat que el camí s’estrenyi i les posicions es facin més rígides, ni Rajoy ni Puigdemont poden pretendre fer emmudir les veus que els demanen una sortida dialogada del mal pas. Perquè aquestes peticions no neixen en aquests delicats moments de cap forma d’equidistància, sinó de la voluntat d’ajudar a evitar el xoc institucional.