¿Què volem? Llibertat
El veneçolà que és al carrer avui no és el feixista, burgès, antipatriota i de dretes que s'entesta a presentar el Govern
zentauroepp38567660 fotodeldia car33 caracas venezuela 22 05 2017 oposito170523160617 /
Un noi amb la samarreta esquinçada i el front ple de sang emergeix de l'entrada d'un pàrquing de Caracas després que diversos guàrdies nacionals l'hagin cosit a cops. Ofegat pels gasos lacrimògens i encara tremolant de por només és capaç de repetir, amb un fil de veu: “Lluito per un país millor, lluito per un país millor”.
Les seves paraules retronen i fan mal però el Govern veneçolà ha decidit no sentir-les i si és possible silenciar-les. Fa sis setmanes que Veneçuela és escenari de manifestacions multitudinàries contra el president Nicolás Maduro. Alguna cosa està passant, alguna cosa s'ha trencat, i el Govern se n'ha adonat.
"¿Qui som? ¡Veneçuela! ¿Què volem? ¡Llibertat!”, és el crit que brota d'aquestes manifestacions. Llibertat per elegir, per comprar en supermercats proveïts, per sortir de casa sense por o per treballar i sentir que el sou arriba a final de mes.
BURGÈS I ANTIPATRIOTA
El veneçolà que és al carrer avui no és el feixista, burgès, antipatriota i de dretes que s'entesta a presentar el Govern. Als carrers de Veneçuela també hi ha persones que van votar per Hugo Chávez i després per Maduro, que es diuen d'esquerres, que venen de mitjans modestos i no cobren en dòlars.
Ciutadans que senten que el Govern els ha fallat. Quan un poble busca menjar a les escombraries mentre el país té les reserves més grans de petroli del món, quan hi ha una taxa d'homicidis i una inflació rècord, quan s'ha d'esperar hores en una fila per comprar llet o arròs, quan els nens moren als hospitals per falta de medecines i les famílies passen setmanes sense poder comprar carn per als seus fills, el Govern, independentment del seu color polític, està fallant.
Mentre l'objectiu de les manifestacions és la sortida de Maduro i unes eleccions, el del Govern sembla seguir sent simplement governar, seguir on són malgrat l'aïllament internacional, les fissures cada vegada més visibles entre els hereus d'Hugo Chávez i el pressentiment que el carrer no es buidarà sol. Però per ara la resposta ha sigut fugir cap endavant prenent decisions constitucionalment criticables i políticament inviables.
UNA DICTADURA
Un sondeig realitzat recentment per la firma More Consulting mostrava que un 72,9% dels veneçolans pensa que l'actual gestió és una dictadura.
Notícies relacionadesPoques certeses hi ha en aquesta crisi. Una és que el chavisme no deixarà el poder de la nit al dia i gairebé amb seguretat Maduro no fugirà a Cuba de matinada com somien molts veneçolans. Una altra és que la pressió als carrers és enorme i la marxa enrere és improbable. Els gairebé 50 morts que han deixat aquestes protesten fan mal i omplen de por però la majoria dels detractors del Govern estan convençuts del poder de la resistència civil pacífica.
Alguna mena de diàleg s'ha d'instaurar amb mediadors honestos i valents, encara que per ara la possibilitat que el chavisme, o el que en queda, i l'oposició parlin i s'escoltin de veritat sigui una il·lusió remota.
