29 d’oct 2020

Anar al contingut
L'agenda política contra la corrupció: un tema urgent

J J Guillen

L'agenda política contra la corrupció: un tema urgent

Joan Xirau

Si no s'actua amb encert, continuarà l'aparició de nous casos i seguirà l'alarma social i el desgast democràtic que provoquen

Aquestes darreres setmanes els diaris i els programes  informatius de diversos mitjans s’han fet ressò de les reaccions de molts líders polítics front a la aparició de nous cassos de corrupció que impliquen a càrrecs polítics, i que s’acumulen a aquells que ja eren de públic coneixement. Aquestes reaccions sovint posen de manifest el ferm compromís d’aquests líders en la posada en marxa de mesures que produeixin  l’eradicació d’aquestes tipus de comportaments corruptes, i en l’adequat enjudiciament dels que han sortit a la llum.

Malgrat la contundència formal de moltes d’aquestes declaracions,  el cert es que si repassem l’hemeroteca veurem que fa ja molts anys que és repeteix aquest procés reactiu entre el descobriment de nous cassos i les reaccions compromeses. El podem trobar en la dècada dels 90, també a l’entorn de la primera dècada del s. XXI, i per descomptat en els darrers anys. Per tant, malgrat la llarga sèrie de reaccions indignades dels darrers 25 o 30 anys,  sembla que les mesures preses no han estat eficaces per aturar aquest fenomen delictiu.

ACTUACIONS DE BARRERA PREVENTIVA

Per contra el que si que s’ha consolidat en aquests anys és una forta reacció ciutadana de preocupació i rebuig frontal a aquestes conductes. Rebuig que, d’acord amb alguns especialistes,  provoca a la vegada un greu descrèdit de les nostres institucions democràtiques, i la consegüent desconfiança  front la seva actuació. Aquesta reducció de la confiança institucional és especialment negativa en un context del manteniment de dificultats econòmiques en una part important de la població, polítiques publiques afectades per la contenció pressupostaria, i atur encara elevat.

És en aquest context on el compromís,  però també també especialment,  l’encert de les mesures en la lluita contra la corrupció adquireix una especial rellevància, ja que el marge de crèdit de suport democràtic existent a la nostra societat és ja força reduït.

El marge de crèdit de les institucions davant la societat és ja bastant reduït 

Amb la vista posada al futur  sembla evident que cal posar en marxa un conjunt de mesures que actuïn de barrera preventiva  front a conductes de corrupció. No podem ser ingenus, la corrupció en els afers públics és un fenomen que ha tingut presència a la gran majoria de societats al llarg dels temps, per tant si no s’actua amb encert continuarà l’aparició de nous casos, i seguirà l’alarma social i el desgast democràtic que provoquen. Per tant la bona orientació de l’agenda política contra la corrupció es converteix en una qüestió de salut democràtica de primer ordre, inajornable.

CONEIXEMENT SUFICIENT PER ADOPTAR MESURES  

Si hi ha una bona noticia en aquest tema, és que no som els primers que intentem eliminar aquestes pràctiques, per tant existeix tant a nivell internacional com dins el propis país coneixement professional i acadèmic suficient per orientar-nos en l’adopció i contextualització de mesures preventives anticorrupció. Tant institucions com Transparència Internacional, com la OCDE, com la pròpia Unió Europea han desenvolupat diverses propostes en aquest sentit.

Des de l’Oficina Antifrau de Catalunya voldríem destacar-ne algunes que considerem rellevants, ja que entenem poden tenir un impacte real al nostre sistema institucional. Moltes d’elles  han estat discutides recentment a una comissió d’estudi de les mesures de lluita contra la corrupció al Parlament de Catalunya.

CINC PRIORITATS

Proposem una agenda política anticorrupció que tingui les següents prioritats:

Transparència: en els darrers anys s’ha avançat molt en aquest tema, però encara cal fer més, ja que el progrés no ha estat uniforme en totes les institucions. Determinats àmbits del sector públic de les diverses administracions, o els propis partits polítics i les entitats del seu entorn encara presenten dèficits molt importants en aquests aspectes, que són del tot inexplicables. Especialment  en l’àmbit de la contractació pública cal posar en obert tota la informació de la que disposen internament les administracions.

Separació de l'àmbit de la política i el de la gestió. A la majoria d’organismes públics una gran part dels directius depenen encara de una decisió política per ocupar el càrrec. Això es clarament una anomalia en termes comparatius amb el països avançats del nostre entorn. Cal separar l’àmbit polític del de la gestió pública, i nomenar a la totalitat dels directius d’acord amb els principis de publicitat, mèrit i capacitat, sense que la seva adscripció política, si existeix,  pugui tenir cap influència.

Reforçar la independència dels òrgans de control. Som testimonis massa vegades de complexes negociacions entre els partits polítics per a la designació dels components d’un òrgan de control “Independent”.  Aquest fenomen ha estat designat pels especialistes com la penetració de les dinàmiques partidistes a les institucions de control . Hem de ser ser conscients que sense òrgans de control realment independents és molt difícil aconseguir un funcionament adequat de les administracions públiques,  per tant cal plantejar-se la introducció de mesures que evitin perfils amb llargues trajectòries partidistes en aquests àmbits. L’establiment de períodes previs de no afiliació pot ser una bona mesura.

Millorar la visibilització i la gestió dels interessos presents al voltant de la presa de decisions públiques. Aquí també s’han fet avenços importants, especialment pel que fa als grups d’interès. És molt important seguir treballant per millorar la gestió dels conflictes d’interès , la seva detecció, mesures preventives, etcètera.

Canals interns de denúncia i protecció dels alertadors. Cal garantir la existència a totes les institucions de canals de denuncies segurs, que protegeixin la identitat dels alertadors. També es necessari establir normativament mecanismes de protecció que assegurin que aquelles persones que, de bona fe, comuniquen irregularitats no puguin ser sotmeses a cap mena de represàlies.

La llista podria ser mes amplia, sens dubte, però les mesures indicades representarien un canvi significatiu en el rigor i l’estratègia de les polítiques de prevenció i lluita contra la corrupció. El cost de la seva implantació no és elevat, no obstant exigeixen que es passi de la simple reacció davant  nous casos a l’aprovació d’una agenda política de reformes i al compromís de la seva aplicació. 

Temes: Corrupció