Festival en canvi

Com veure Eurovisió

Quina bírria de festival. Fluixes les cançons i els presentadors

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp38419635 portugal s salvador sobral performs the song  amar pelos doi170513221815

zentauroepp38419635 portugal s salvador sobral performs the song amar pelos doi170513221815 / GLEB GARANICH

El Festival d’Eurovisió ha canviat molt. D’enviar-hi cantants amb experiència hem passat a portar-hi nois que desafinen en camisa hawaiana. De cita familiar davant la tele a seguiment massiu per part del col·lectiu GLTB. Gent jove que tuiteja. I aquí ve la part bona. Els rapidíssims enginys que dissabte van omplir la xarxa de comentaris hilarants, van crear un festival paral·lel i sucós. Hi havia dotzenes de fotos de galls després del desafortunat ídem del nostre representant, per exemple. Durant una bona estona Manel Navarro va ser per això trending topic mundial.

  

Notícies relacionades

Va agradar el contundent físic del croat Jacques Houdek. «És com si Gabriel Rufián s’hagués menjat Oriol Junqueras», van dir. Al joveníssim cantant búlgar Kristian Kostov (17 anys) li va tocar la seva part. «No són hores per a aquest nen», va dir algú. «S’ha perdut un xaval que es diu Kristian, està a Eurovisió», va tuitejar un altre. Al duet romanès els van comparar amb Heidi i Pedro. De l’atordida cantant belga es va dir que havia abusat de les valerianes. Als suecs, ben arreglats i guapos, que semblaven un anunci de vestits. Encara que n’hi va haver de més sincers: «¿Tenen elegància o un bon clau?». I com que hi havia disfresses animals a les coreografies –un goril·la, un cavall… i el nostre gall– van rebatejar, oportuns: «Zoovisió».

Quina bírria de festival. Fluixes les cançons i els presentadors. Íñigo retransmetent com si valgués la pena (i sense mirar el Twitter, entenc). Les sorpreses van ser tan escasses com els heterosexuals. Espanya, més a la cua que mai. Un comentarista de la BBC va llançar una hipòtesi: «Potser no desitgen arriscar-se a organitzar la pròxima edició». Haver començat per aquí. Va guanyar el portuguès Salvador Sobral, amb una balada a penes passable. D’ell es va fer poca broma, segurament perquè els eurovisius coneixien per endavant els seus problemes de salut. Gairebé al final, durant l’actuació de Jamala, un espontani embolcallat en la bandera australiana va mostrar el cul en directe. Per fi una cosa bona. Això i el que va dir el guanyador quan ja sabia que ho era: «La música no són focs artificials». Qualsevol ho diria.