La política de Salut
Lucre i sanitat pública
Hem d'estar atents perquè uns pocs no s'enriqueixin amb els recursos de tots
p1470661 /
Fa poc el CEO preguntava a la ciutadania, arran de la política de desprivatitzacions que s’està duent a terme des de la gestió actual de la Conselleria de Salut, si creien que les empreses privades havien de tenir un lloc destacat dins del sistema sanitari públic. Una gran majoria dels enquestats va respondre que no. Més enllà de la dada puntual, que no deixa de ser important, el més rellevant és el debat ideològic que suscita.
La controvèrsia de la col·labo-ració públicoprivada seria bo que s’afrontés amb serenitat. És evident que cal prescindir dels dogmatismes que troben intencions pèrfides en tot allò que no surt directament dels pressupostos de l’Administració. En el model sanitari català hi abunden exemples de treball conjunt que enforteixen l’Estat del benestar. Podem parlar dels casos de Sant Joan de Déu, la Mútua de Terrassa o la Fundació Puigvert, però ens hauríem de plantejar si no seria millor proveir-los d’un altre nom per evitar equívocs –podria ser col·laboració públicosocial– si tenim en compte que estem parlant d’institucions gestionades pel tercer sector. També és fructífera l’obra del mecenatge i, per exemple, les fundacions de La Caixa i Cellex tenen un paper cabdal en la recerca mèdica a Catalunya.
Dit això, cal estar molt amatents perquè en nom de la cooperació públicoprivada no es faci passar bou per bèstia grossa i aquest no esdevingui només un títol lluent per a l’enriquiment d’alguns amb els recursos de tots. En un camp tan sensible com el de la salut, és important que tinguem clar que les decisions es prenen al mínim de condicionades possible per un eventual guany econòmic. Per aquest motiu la llei d’ordenació sanitària de Catalunya, aprovada per unanimitat l’any 1990, estableix que els proveïdors públics han de tenir preferència respecte als privats i que, entre aquests segons, s’han de prioritzar els que no tinguin afany de lucre. La política de Comín no fa altra cosa que seguir l’esperit d’aquesta llei.
