Llach diu el que el Govern català pensa

Gustos musicals a banda, és innegable la notable aportació de Lluís Llach a la cultura catalana de l’últim mig segle. Tan innegable és la seva rellevància artística com opinable és avui –encara que plenament legítim, per descomptat– el seu paper com a diputat de Junts pel Sí al Parlament. Des de l’escó, Llach desenvolupa amb complaença el paper de referent patriòtic que l’independentisme li ha adjudicat en el procés. Ara ha desafinat sonorament a l’assegurar en diverses conferències que els funcionaris catalans que no secundin el que disposa l’anomenada llei de transitorietat jurídica seran sancionats per les autoritats de l’hipotètic Estat català. Llach ha verbalitzat davant d’un auditori afecte allò que el Govern català defuig formalment d’admetre en públic: que es vol posar en un compromís els funcionaris, que arribat el moment haurien d’optar entre la legalitat vigent i la que proclami la majoria independentista del Parlament. Res a veure amb l’envellutada i indolora transició «de la llei a la llei» amb la qual es vol tranquil·litzar els ciutadans. Però les paraules i els gestos de complicitat dispensats ahir per Carles Puigdemont al cantant de Verges no deixen lloc per al dubte: el Govern català no desautoritza les amenaces. L’aprovació inicial, també ahir al Parlament, de la reforma reglamentària que permetrà tramitar amb lectura única la llei de transitorietat jurídica és una altra mostra que el procés discorre definitivament pel camí de la rauxa.