Dues mirades
ZP, desesperat
Que Zapatero atribueixi l'escàs predicament de Susana Díaz a Catalunya a prejudicis per ser dona i andalusa és frivolitzar la discriminació. Un insult als militants socialistes i al seu propi llegat
El llegat de José Luis Rodríguez Zapatero és qüestionable. Algunes de les seves promeses socials es van quedar a mig camí. Va negar la crisi més enllà de l’admissible. Va ser covard a l’hora de defensar l’Estatut. Però cal reconèixer que va retirar les tropes de l’Iraq, que va fer realitat el matrimoni homosexual i la llei de l’avortament, i que va nomenar el primer Govern paritari d’Espanya. La seva lluita contra la discriminació de gènere i la violència masclista són innegables. Per això, precisament, el seu lament sobre l’escàs predicament de Susana Díaz a Cata-lunya és lamentable. Atribuir-lo a prejudicis per la seva condició de dona i andalusa és frivolitzar la discriminació. Un insult als militants socialistes i al seu propi llegat.
Per començar, Zapatero hauria de recordar que Catalunya va elegir un socialista nascut a Còrdova com a president de la Generalitat. I, després, reparar en el flac favor que fa a la lluita per la igualtat de gènere a l’atribuir a la condició de dona un rebuig que és purament ideològic. Díaz carrega a les seves espatlles la vergonya de la gestora. Va enverinar les relacions amb el PSC qüestionant fins i tot la seva definició de nació. Governa amb Ciutadans i el seu discurs a Andalusia es consolida en un nacionalisme populista que els socialistes catalans pateixen cada dia. Hi ha motius per a l’escàs predicament de Díaz. Reduir-los a la seva condició de dona és pretendre fer valer el gènere sobre la ideologia. I això és caure molt baix. O estar molt desesperat.
