El gen competitiu de Messi

No només és el millor futbolista del món, també és el que més ganes de guanyar té sempre

2
Es llegeix en minuts
El gen competitiu de Messi

GERARD JULIEN

Pul·lulava en l’ambient una lamentació quan el Reial Madrid va aconseguir empatar el partit amb 10 jugadors. El gen competitiu dels blancs, tan famós, apareixia en gairebé tots els comentaris del culer ensorrat i rabiós perquè el gran rival, una vegada més, s’escapava viu. Quins paios. No es rendeixen mai. Amb un de menys s’ha de veure com pressionen... La gent ho deia amb una barreja d’empipament i enveja. Però potser oblidaven que amb la samarreta del Barça –la que, exhibida pel seu propietari, queda per a la posteritat com a bandera d’un partit tan fabulós– juga Leo Messi. No només és el millor futbolista de la història, probablement també és el més competitiu. Al Bernabéu, enmig d’una hostilitat inimaginable, cruixit a puntades de peu, cops de colze i patacades, amb una gasa ensangonada a la boca que no li va impedir marcar el seu primer gol, assetjat per la llenya de Casemiro, Marcelo i Sergio Ramos, Messi se’n va anar al vestidor amb la corona sobre el cap ben afermada. A més a més, ho va fer davant de l’adversari que li trepitja els talons en la lluita de la Pilota d’Or. Com si el destí hagués decidit ahir a la nit entregar els seus favors només a Messi, Cristiano va completar un partit especialment maldestre, molt allunyat del formidable futbolista que és.

UNA TEMPORADA TRONADA

El Barça es va presentar a Madrid amb l’aspecte d’haver mort un parell de vegades en les últimes setmanes. Hi va haver una resurrecció, diguem-ne miracle, després del daltabaix de París, i ara hi ha hagut una cosa fins i tot superior, amb aquesta victòria que, unida al 6-1 contra el PSG, fa lluir una temporada blaugrana especialment tronada. Semblava que l’últim alè de vida s’havia quedat dimecres al Camp Nou, després de l’estèril i impotent exercici amb el Juventus. El Bernabéu es presentava com la cambra funerària per a aquests faraons que tant han donat al Barça. 

Un Madrid llançat a la Champions, un Cristiano revaloritzat pels seus cinc gols al Bayern, un gran banquet en què els blaugranes semblaven tenir el paper de gall dindi trinxat. Així pintaven les coses. Però el partit, encès, boig, un vaivé trasbalsat per als ortodoxos de l’ordre, es va posar de cara per a la proesa i el geni, es va convertir en un repte de campionat. I aquí ningú pot fer ombra a Messi. Caldrà revisar els estàndards que atorgaven aquest do en exclusiva al Madrid: el gen competitiu de l’argentí és insuperable.

Notícies relacionades

La Lliga està oberta i el Barça ha proclamat que pensa lluitar per guanyar-la. Queden suspeses les exèquies. I, passi el que passi al final, el que es va veure ahir a la nit al Bernabéu val tant o més que un títol. La imatge de Messi mostrant la samarreta a la trinxera enemiga ja és un pòster, un emblema, un mite.