Contra el 'vending' dels llibres

Fa poc, a cinc dies escassos de Sant Jordi, es va publicar un article a la premsa que anunciava quins, segons fonts expertes consultades (no n’indicava els noms), serien probablement els llibres més venuts d’aquest 23 d’abril tant pel que fa a ficció com a no ficció, amb les seves respectives subcategories de català i castellà. Res de nou: un llibre ple de consells i missatges optimistes d’un famós amb càncer, l’enèsima part d’una saga de literatura pseudoromàntica (la romàntica de veritat, per època, per estil, era una altra cosa; aquesta és només nyonyeria), un volum que ara defensa la capacitat d’autoajuda que amaga tenir el calaix dels mitjons desemparellats (quan l’any passat el que et salvava la vida era precisament organitzats no només per parelles sinó també disposats en fileres perfectament rectes i per ordre cromàtic)...; coses d’aquest ­tipus. 

Me’l vaig anar llegint sense massa sorpresa, amb avorriment creixent, de fet, que va acabar per fer de la meva lectura un exercici diagonal fins que em vaig descobrir pensant que jo, si fos Catalunya, m’emprenyaria moltíssim en descobrir que fonts expertes, m’és igual quines siguin, havien decidit que jo compraria aquella merda. Hi ha molta mística al voltant d’aquest negoci llibresc nostre. Anys i anys de foment de la lectura (de quina lectura, això no importa) a base de campanyes institucionals que es resumeixen en missatges eteris, buits, del tipus «llegir és bo», «llegir et fa feliç» o l’imperatiu generalíssim «regala cultura» semblen haver-nos acabat per imprimir al subconscient la idea que qualsevol cosa enquadernada, amb un títol, una coberta i com més pàgines millor, és considerada objectivament com una cosa bona. 

    

Al mateix temps s’ha produït un altre efecte que vindria a posar-li portes a tanta bondat literària: si bé la idea que llegir molt és bo és beneficiós, també ha calat la idea que si llegeixes llibres que no són els llibres que tothom coneix ets un snob. Veieu el missatge final: llegir és bo, no et passis, però, no decideixis pel teu compte, no investiguis ni vulguis anar més enllà de la llista de títols que t’indicarà qui té més recursos per penetrar als mitjans i als panells publicitaris.

    

Ara arriba Sant Jordi, que vindria a ser l’equivalent a les rebaixes, a la gran liquidació, al remat final de preus del món editorial; tot concentrat en un sol dia, a sobre. No diré res en contra del patró; és el dia que les llibreries fem el nostre agost, literalment: en molts casos, amb el que es guanya aquell dia, hom pot pagar el lloguer del local d’aquell altre mes. Però, què voleu que us digui, emprenya una mica que, posats a fer una festa, la fem buscant estrictament la quantitat i ens oblidem de la qualitat, i que tant llibreries com editorials hi entrem en això sense pensar-nos-ho dos cops.

    

En el moment que escric això, fa poques hores que un grup de llibreries ha emès un comunicat queixant-se de com troben totes les dificultats del món per rebre a les seves botigues les piles de llibres que des de ja fa setmanes venen marcats com a best sellers de Sant Jordi. Tenen raó amb unes quantes de les coses que hi diuen: com alguns grans grups editorials es conxorxen amb les grans superfícies abans que amb les llibreries independents, la manera com algunes distribuïdores donen prioritat a l’hora de repartir els llibres a espais que no són llibreries sinó llocs de consum de masses és una d’elles. 

Però pensem una mica més enllà: ¿qui voldria veure la seva llibreria convertida en un lloc de consum de masses? Els signants del manifest fan la distinció entre els llibres de venda difícil i els de venda fàcil i indiquen que només els arriben exemplars dels primers; entenc a què es refereixen però, un moment, ¿que arriba ja venut el llibre? ¿Que la venda no la fa un mateix? Allò de la venda fàcil a mi em sona a vending, a màquina de snacks del metro, vull dir; i és veritat que Sant Jordi s’ha acabat convertint una mica en això: el vending dels llibres. I potser és contra això i no contra el fet que les llibreries independents no rebem els llibres-snack, contra el que ens hauríem de posicionar la gent de l’ofici.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

    

Aquest diumenge, al carrer, passegeu per on passegeu, hi trobareu taules i taules plenes de llibres en venda. Busqueu aquelles que tinguin un rètol en el qual digui llibreria abans del nom; allà segurament trobareu un llibreter que us sabrà dir quin dels llibres que ofereix no és simplement un piscolabis. Compreu-hi tots els llibres que voleu regalar enguany.