'Tramabús'

La cosa va d'autobusos. Aquesta vegada és Podem el que ha fet sortir al carrer el 'tramabús'. El vehicle que denuncia la trama, la nova paraula fetitxe del partit morat, amb les cares il·lustrades dels seus principals dimonis. Des d'un Bárcenas amb 'peineta' fins a Rodrigo Rato, passant per Jordi Pujol, Juan Luis Cebrián o tants altres personatges que representen una elit política i econòmica amb més ombres que llums. Tots ells conformen el que Podem anomenava 'casta' i, ara, donant ja per amortitzat aquest terme, titlla de 'trama'.

I no és que no hi hagi casta. Que n'hi ha. I també trama. Però tanta simplificació, més que tuf a màrqueting comença a sonar a cançó de parvulari, amb una mateixa parauleta repetida fins a la sacietat. Sens dubte, sintetitzar en un únic terme l'essència del missatge és un èxit de comunicació. El problema és quan es redueix tant que s'infantilitza el discurs i es banalitza la causa a la qual serveix. Està bé denunciar els corruptes que han saquejat el país. És innegable que captar l'atenció dels mitjans i les xarxes s'ha convertit en indispensable. Però hi ha marge per a una lluita menys bufa i més raonada. Gairebé un terç de la població espanyola no pot accedir a les seves necessitats bàsiques. Més d'1.400.000 llars tenen tots els seus membres en l'atur. Espanya ja és el tercer país en pobresa infantil de la UE. ¿I si parlem més de pobresa i menys de política espectacle?