L'èxit d'una Europa sense asil

Avui fa dos anys 900 persones perdien la vida al Canal de Sicília intentant arribar a les costes europees. Aquell succés, en absolut aïllat, no és ni ha sigut l'últim semblant. L'any passat van ser 500, i fa una setmana, 100. Cada any es repeteix la mateixa història amb el mateix final que ja acumula 800 vides perdudes aquest 2017.

Aquests fets demostren que la inacció dels governs europeus, la seva incapacitat per habilitar vies segures i legals per arribar a Europa, juntament amb unes polítiques migratòries discriminatòries i unes polítiques exteriors neocolonials, constitueixen un autèntic genocidi encobert. Tot això es posa de manifest en el fet que la mortalitat del Mediterrani lluny de reduir-se ha anat augmentant en aquests últims dos anys; vam tancar el 2016 amb més de 5.000 morts segons les dades oficials, per força subestimats, ja que molts cossos desapareixen.

No obstant, Mariano Rajoy recordava en el celebrat recentment 60è aniversari dels tractats de Roma que "la llibertat, la democràcia, els drets humans i l'Estat de dret" són valors fonamentals presents a la Unió Europea des de la seva fundació. Pocs dies abans el mateix Rajoy proclamava al congrés que la UE és una "història d'èxit", raó per la qual no hauria de costar d'entendre que "tothom hi vol venir".

PACTE TURC

Significativament, aquestes paraules arribaven al cap de pocs dies de complir-se el primer aniversari del pacte de la UE amb Turquia. Un acord que, com múltiples organitzacions hem anat denunciant des del primer dia, infringeix tots els tractats internacionals en matèria d'asil i, a més a més, posa la gestió d'una important part dels fluxos migratoris cap a Europa en mans d'un país que està passant per una etapa de dèficit democràtic i on es registren constants vulneracions dels drets humans. El pacte entre la UE i Turquia, i la resta de pactes bilaterals que l'han seguit, imprimeixen una fosca ombra sobre la història triomfal de l'Europa dels valors que alguns defensen.

Pel que fa al paper del nostre país, Oxfam Intermón afirma en el seu informe del 2016 que Espanya "suspèn en la resposta a la crisi mundial de desplaçats". Una mala qualificació que l'ONG justifica principalment en tres fets: per un costat, l'incompliment flagrant dels compromisos de reubicació i reassentament que va adquirir amb la Comissió Europea: de les 17.000 persones que el nostre país s'havia proposat acollir abans de finals del 2017 han arribat aquí unes 1.000.

Per un altre, l'actual Govern ha anat reduint exponencialment la partida pressupostària en ajuda humanitària. Finalment, el Govern espanyol lluny de promoure vies segures i legals per a l'accés a Europa, com els visats humanitaris o la possibilitat de demanar asil en consolats i ambaixades, ha anat al capdavant en la promoció del model conegut com a 'Europa Fortalesa'. Aquest model es basa en la inversió de grans partides pressupostàries en la fortificació de fronteres i en l'establiment de pactes bilaterals perquè el control migratori s'exerceixi en tercers països.

MURS DE LA VERGONYA

Espanya ha sigut pionera en tot això, tal com ho demostren els ja històrics pactes comercials amb el Marroc, així com que els primers murs de la vergonya del segle XXI europeu es van alçar a Ceuta i Melilla o en el fet que les concertines que avui s'erigeixen en més de mil quilòmetres de fortificació fronterera, a diversos països europeus siguin de fabricació cent per cent espanyola.

Els agents socials posem en entredit aquest model perquè, a part de resultar inútil per a la contenció dels moviments migratoris, no garanteix el respecte als drets humans, porta les persones a optar per rutes cada vegada més perilloses i afavoreix el lucre del mateix 'lobby' armamentístic que alimenta els conflictes armats, una de les principals fonts de desplaçaments forçats a escala global.

La falta de voluntat política per part de l'Estat queda també patent en el fet que han passat vuit anys i encara no s'ha redactat un reglament per al desenvolupament de la llei d'asil. Això s'uneix al rebuig gairebé sistematitzat de peticions de protecció internacional, d'un 70% segons la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR).

Notícies relacionades

La infància pel camí

Naturgy: no tots els fons són iguals

 Per tot plegat són sorprenents certes declaracions del president del Govern en què defensa que Espanya és "un refugi de la llibertat i l'empara de qui ho necessita", on se segueix una política sistemàtica de protecció dels drets humans. Després d'aquestes afirmacions no convé passar per alt que és el seu Executiu el que ha pretès blindar mitjançant la 'llei Mordassa' el maltractament i les devolucions en calent en el perímetre fronterer de Ceuta i Melilla, el que ha mantingut oberts els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE), i el que va canviar sis vegades la versió oficial dels fets després de les morts del Tarajal.

Stop Mare Mortum compleix ara el seu segon aniversari, funesta celebració donada la naturalesa de la seva causa. Però la plataforma té més força que mai per seguir denunciant les polítiques hipòcrites i els discursos buits i per exigir a tots els nivells necessaris vies segures i legals i que el Mediterrani deixi de ser una gran fossa comuna. Cada incoherència és una nova empenta perquè aixequem la veu, cada acord incomplert, un motiu més per sortir al carrer. ¿Per què? Perquè sabem que cada gest d'indiferència és una mort més al Mediterrani. I no ho podem consentir.