LA INFORMACIÓ ALIMENTÀRIA
Les etiquetes dels aliments ens diuen allò que volem sentir
Com a consumidors i ciutadans hem de veure-hi més enllà d'atractius reclams que ens permeten anar a casa amb la consciència tranquil·la
Els ciutadans estan cada vegada més interessats i preocupats per la seguretat i la qualitat dels aliments, com també pel valor nutricional i l’impacte ambiental que comporta la seva producció. Per això, les etiquetes ja no inclouen només la informació que la legislació exigeix (com la llista d’ingredients o la quantitat neta que conté l’envàs) sinó que hi solen aparèixer reclams publicitaris que fan més atractiu el producte. Perfecte per a un sopar en família o un berenar divertit en són bons exemples, però també mencions com ric en calci, baix en sal, ingredients 100% naturals, ecològic o país d’origen: Espanya. ¿Som conscients que aquests missatges són comunicació comercial l’objectiu dels quals és aconseguir que es venguin, o els confonem amb informació desinteressada?
Per contrarestar la influència d’aquests reclams en la decisió de la compra i protegir el dret dels ciutadans a una informació completa, la normativa europea dona una estricta definició legal a aquests termes. No obstant, amb massa freqüència, aquesta definició no coincideix amb la que utilitzen els ciutadans. Això no només ens pot portar a pagar més per un aliment que no compleix amb el que prevèiem, sinó que fomenta la desconfiança tant en les empreses del sector com en les autoritats que s’encarreguen de protegir-nos.
Sovint se sent: «ens han enganyat, han fet trampes, ens amaguen la realitat...». Però no ens enganyen, només ens diuen el que volem sentir. Voldríem menjar de manera saludable i alimentar-nos minimitzant l’impacte de la nostra dieta en el medi ambient. En una societat amb jornades laborals eternes i presses constants, aquests reclams són dreceres que permeten decidir ràpidament quins aliments ens emportem a casa, encara que sigui per raons equivocades. Els exemples parlen per si mateixos.
Si bé podríem suposar que el país d’origen d’un producte és aquell en el qual es porta a terme el procés de producció i l’obtenció de primeres matèries, la legislació actual considera en la majoria de casos que un producte alimentari és espanyol independentment d’on s’hagin obtingut els ingredients si una part del processat es porta a terme a Espanya.
Un aliment 'baix en sal' altres productes similars
Els termes eco o bio resulten també confusos, ja que sovint s’analitzen suposades diferències entre tots dos tipus de producció quan, segons la llei, són sinònims. No fan referència –com podríem suposar i indica la RAE– al fet que es tracti d’aliments no perjudicials per al medi ambient, sinó que es caracteritzen per no utilitzar ingredients sintètics o limitar els pesticides en la seva producció, o pel respecte de mesures concretes de benestar animal. ¿Sabem que un entrecot ecològic no vol dir que sigui més sostenible que un de normal, però que prové de bestiar criat amb més bones condicions que la majoria?
Per a aquelles persones preocupades per assegurar-se opcions d’alimentació saludable: els productes light, ric en calci o baix en sal, legalment, no vol dir que siguin més saludables que els que no inclouen aquests reclams en la seva publicitat. La llei obliga a complir unes condicions d’ús específiques per utilitzar aquestes mencions (per exemple, un producte baix en sal ho és si no conté més de 0,12 g de sodi, o el valor equivalent de sal, per 100 g o per 100 ml) però no s’ocupa de com s’ha aconseguit. Així, un aliment baix en sal pot tenir més sucres que productes similars; aspecte que no es destaca de cap manera en l’etiqueta i que només descobrirem si comparem la taula d’informació nutricional amb la d’un producte similar.
la realitat del sistema alimentari
El compliment de la llei, paradoxalment, no garanteix informació adequada i, com a consumidors i com a ciutadans, estem obligats a veure més enllà d’aquests atractius reclams que permeten anar-nos-en a casa amb la consciència tranquil·la.
Si portem la reflexió un pas més enllà, ens adonarem que les etiquetes transmeten únicament informació positiva de l’aliment i distreuen sovint de la realitat del sistema alimentari actual. Aliments ecològics arribats en avió des de països llunyans, etiquetes que reflecteixen l’alt contingut en ferro però que amaguen l’alt contingut en sucre, animals amuntegats en granges ultramodernes però en condicions que repugnen al més pintat… ¿I quan serà que a les etiquetes, a més a més del número de l’ou, n’hi consti un altre en què s’indiquin les condicions laborals dels treballadors?
