Els reptes de la solidaritat
Una aliança per combatre la vulnerabilitat
Les barreres ideològiques es desplomen quan està en joc la integritat de la persona humana
fcasals38086934 opinion ilustracion de leonard beard170417193020
La vulnerabilitat és un concepte tan antic com la història, si bé és cert que mai com ara la visualització de la pobresa havia assolit quotes tan altes de presència pública. De fet, el món es troba en una situació de contínua vulnerabilitat que indigna capes molt extenses de la nostra societat i que té a veure amb la injustícia, el desemparament, la indiferència. Pels cristians, es concep com l’antítesi del missatge de Jesús, tan present a la nostra societat. És per això que sembla imprescindible l’aproximació d’una reflexió que apropi les persones que treballen per a les persones, sense diferenciació de credos. Quan parlem de l’atenció als més vulnerables és just i necessari parlar des de l’aproximació cristiana, però també des del pensament laic.
RESPOSTES UNÀNIMES
Cauen les barreres ideològiques quan està en joc la integritat de la persona humana. Uns i altres veiem la necessitat, creixent, de donar respostes unànimes per defensar els que cauen sota els plantejaments egocèntrics i dominadors de l’altre, en benefici propi. Sí, també és imprescindible obrir un diàleg que concentri creients i no creients, sobre temes de fons de la cultura, identificant elements comuns per fer arribar un manifest ferm a favor d’aquelles persones que han estat excloses dels drets humans i dels drets socials.
Aquest binomi –històricament dividit– s’ha tractat recentment en forma de diàlegs al palau Macaya de l’Obra Social La Caixa, en el marc d’un cicle coorganitzat amb la Fundació Joan Maragall. L’objectiu era la reflexió sobre la pulsió altruista, la conscienciació de què estem fent bé i què podríem fer millor, des de la mateixa complexitat de la nostra –o no– creença. Des de l’acció ètica i social i des del missatge cristià.
OBLIGACIÓ ÈTICA I MORAL
Estem en un moment prou madur perquè la societat comenci a plantejar-se aquesta unió i visualitzi conjuntament la vulnerabilitat tant de les persones sense sostre que viuen als nostres portals com de les persones que protagonitzen les notícies de la generalitzada crisi dels refugiats. Hem d’entendre aquesta situació no només com una crisi, sinó com l’obligació ètica i moral d’ajudar uns col·lectius vulnerables i en risc constant, unificant l’acció social i l’acció política.
Unió fecunda i expansiva envers els murs que s’estenen a través de la política de grans potències mundials, per canviar-los per ponts; però també per derrocar les petites barreres que es construeixen dia a dia als barris més desfavorits de la nostra ciutat. Aquesta és una tasca que duen a terme associacions i entitats sense ànim de lucre, treballant en xarxa per donar oportunitats a les persones que més ho necessiten i donar una resposta eficient als grans reptes socials que planteja la conjuntura actual.
Ho fan des de l’acció, des de l’apropament als ciutadans. Parafrasejant el premi Nobel, poeta i músic, Bob Dylan: «Quantes vegades mirarem cap a un altre costat, fent veure que no hem vist res?». La resposta, però, no la trobarem volant al vent. La resposta és a les nostres mans.
