Editorial
Trump i la 'mare de totes les bombes'
El president dels EUA sembra gran tensió a l'Àsia amb l'ús d'una arma d'enorme potència a l'Afganistan
/
Donald Trump no és el primer president dels EUA que es declara aïllacionista durant el camí que porta a la Casa Blanca o en els primers moments de la presidència i que al cap de poc temps d’asseure’s al Despatx Oval descobreix la urgència d’intervenir en el món. Però Trump segurament és el primer a fer-ho d’una manera que no sembla respondre a una política exterior i de defensa clara i amb unes línies traçades ben definides. L’ús d’una MOAB, l’anomenada «mare de totes les bombes», contra posicions de l’Estat Islàmic a l’Afganistan no respon ni a una provocació anti-nord-americana, ni tan sols a un atac com el que el va empènyer a bombardejar una província de Síria la setmana passada. Sembla respondre només a l’actitud busca-raons del xulo del barri, només que el barri és el món i en els atacs moren persones, gairebé sempre civils.
En tres mesos, i abans d’utilitzar a l’Afganistan la bomba no nuclear més potent de l’arsenal dels EUA, Trump havia llançat operacions en tres conflictes, al Iemen, a l’Iraq i a Síria, sense que cap hagi complert els objectius sobre el terreny o hagi significat una missió clara per alterar el curs d’aquests conflictes. Han sigut actuacions que han servit als EUA per donar la imatge d’un president resolutiu i recuperar així punts en les enquestes, que detecten una pèrdua de popularitat. Fora dels EUA han sigut un avís per a navegants, és a dir, per a Baixar al-Assad i Vladímir Putin i per al nord-coreà Kim Jong-un, disposat a desafiar Trump amb un altre assaig nuclear aquest cap de setmana.
Notícies relacionades
La tensió en aquella zona asiàtica és ara molt alta. Els EUA estan fent un desplegament naval amb Corea del Sud al qual s’ha sumat el Japó. El Govern xinès s’ha vist en l’obligació de demanar tant a Washington com a Pyongyang que facin un pas enrere en la seva escalada de tensió per evitar la irreversibilitat d’un desenvolupament bèl·lic. Mai abans s’havia utilitzat una bomba MOAB, desenvolupada per a la invasió de l’Iraq el 2003, perquè és una arma extraordinàriament cara (els EUA en tenen d’altres amb resultats iguals i més barates) i perquè la seva enorme potència pot causar nombroses víctimes civils pel seu ampli radi d’acció. Que tot això a Trump li sigui igual és un motiu de gran alarma en un món que està canviant, i no per millorar, a velocitat vertiginosa.
