EL DESARMAMENT D'ETA

Vencedors i vençuts

En la fi d'ETA avui hi ha vencedors i vençuts. A Catalunya, l'obstinació del separatisme per situar les institucions d'autogovern fora de la llei acabarà amb resultats semblants

1
Es llegeix en minuts

L’independentisme basc està en mínims històrics, ETA ha sigut derrotada per les forces de seguretat, els seus presos segueixen a la presó i no ser celebrarà cap consulta d’autodeterminació. L’enorme patiment social que ha causat no li ha servit políticament de res. Aquesta és la gran lliçó que l’esquerra abertzale, amb Arnaldo Otegi al capdavant, es nega a reconèixer i per això intenta camuflar el seu fracàs presentant-se ara com a arquitecte de la pau. Però és que, a sobre, ETA segueix arribant tard. L’entrega de l’armament de dissabte passat s’hauria d’haver produït quan el 2011 va anunciar el cessament definitiu de les seves activitats criminals. Igual que ara hauria d’haver efectuat en un sol acte el desarmament i la seva dissolució definitiva. Per les mateixes raons que la seva existència mai hauria d’haver creuat la línia històrica del 1977, després de les primeres eleccions democràtiques i la llei d’amnistia, autèntic creu i ratlla de què tants disbarats s’han dit últimament, però que va permetre iniciar un procés constituent a Espanya sense vencedors ni vençuts.

En democràcia és absurd parlar de conflicte basc, com tampoc existeix en realitat el problema català. Si de cas hi ha una disputa entre bascos, o entre catalans, per aspiracions polítiques diferents. En un Estat democràtic i de dret, aquells que desitgin un altre marc únicament tenen un mecanisme legítim: les urnes i el respecte a la llei. Perquè sense respecte a la llei no hi ha democràcia. Voler imposar la teva voluntat mitjançant la violència és terrorisme. Voler forçar el canvi de l’estatus polític des del poder, recorrent a astúcies o desobediències, escundant-se en manifestacions o enquestes però sense atenir-se als procediments consensuals i les regles de la majoria en cada cas, és colpisme institucional. En democràcia, voler fer una cosa o l’altra té conseqüències. En el final d’ETA avui hi ha vencedors i vençuts. A Catalunya, l’obstinació del separatisme per situar les institucions d’autogovern fora de la llei acabarà amb resultats semblants.