Mercat d'esclaus a Líbia

El que està passant a Síria no és l’únic horror que tenim els europeus, i en particular els que vivim a la vora del Mediterrani, a la cantonada. Una altra monstruositat s’està desenvolupant a les nostres portes, a Líbia, un país que no ho ha sigut realment mai i que ara, des de la caiguda l’any 2011 de Muammar Gaddafi, és un forat negre en el qual es produeixen les pitjors abjeccions sense que l’anomenada comunitat internacional intenti posar-hi remei. La informació sobre la venda de persones en el que és un mercat d’esclaus en ple segle XXI és l’última notícia arribada dels abusos que es produeixen en un territori en el qual l’Estat amb prou feines existeix i les moltes faccions tribals que hi ha s’han convertit en milícies i grups de poder mafiosos dedicats a negocis tan nefands com l’ara revelat i al transport de refugiats a les costes europees.

Però aquesta atrocitat no és l’única. No fa ni dues setmanes saltava una altra notícia, les presumptes execucions sumàries portades a terme per l’Exèrcit nacional de milicians capturats a Bengasi. David Cameron i Nicolas Sarkozy van intervenir a Líbia per enderrocar Gaddafi i, igual que els Estats Units havien fet a l’Iraq, ho van fer sense ni el més mínim pla per a després. El que va venir és aquest caos del qual ningú sembla que es preocupi. L’única veu que se sent als fòrums internacionals és la d’Itàlia, el país que pateix més directament les conseqüències d’aquest desastre, però la seva queixa amb prou feines és escoltada.