10 jul 2020

Anar al contingut

La llei del més fort

Albert Sáez

Fernández Díaz va avisar que quan un se salta la llei, corre el perill que l'altre faci el mateix i llavors guanya el més fort

El soroll per les vidrioses paraules de Gabriel Rufián va impedir posar atenció en unes il·lustratives paraules de l’exministre de confiança de Rajoy, el català Jorge Fernández Díaz: «Quan algú se salta la llei, corre el perill que l’altra part també ho faci i, llavors, guanya el més fort». La frase permet tota mena d’interpretacions o, seguint la paraula de moda, de postveritats. Pot ser des d’una constatació fins a un presagi passant per una amenaça, un relat històric o un pronòstic. I els pronoms que utilitza poden amagar una diversitat de noms. La frase canvia de sentit i de significat si substituïm l’«algú» per la Generalitat i a «l’altra part» pel Govern d’Espanya. Com també experimenta un canvi radical si el fragment que analitzava l’exministre comença amb l’episodi del seu partit recollint firmes contra una llei aprovada pel Congrés en el qual resideix la sobirania espanyola o reprovant un magistrat per tirar endavant el recurs contra l’Estatut. El resultat no és el mateix que si el fragment analitzat comença amb la jutjada desobediència de Mas i companyia o amb les declaracions del Parlament.

L’única cosa indiscutible és que la incapacitat de la política ha deixat l’assumpte de Catalunya en una batalla per la força, de moment, judicial. I els actes de força són, sempre i tots, desagradables. Ho és que uns energúmens faci setmanes que estiguin assetjant els joves de Societat Civil al campus de la UAB (per cert, que són els mateixos que feien escrache a un degà independentista). I ho és l’assetjament digital que pateixen els uns i els altres. Però no ho és menys que algunes empreses que treballen per a la Generalitat hagin rebut al llarg de les últimes setmanes la visita d’algun funcionari de l’Administració central de l’Estat que els ha dit: «Vinc a fer-los por». Així de directe. El mateix missatge enviat als funcionaris de la Generalitat. Els conflictes deixen de ser polítics per ser una altra cosa quan un delinqüent pretén emparar-se en un altre. En els mesos que venen, mentre els polítics disputen aquesta batalla per la força com l’ha descrita Fernández Díaz, convindria no fer servir dues vares de mesurar per jutjar els actes dels uns i dels altres.