EDITORIAL
La dura negociació del 'brexit'
Davant de Londres, la Unió es juga el seu futur després d'anys de no haver sabut estar a l'alçada dels europeus
Theresa May notifica per carta a la UE l’inici del ’brexit’. /
El que ha sigut considerat un dels projectes polítics més importants nascuts a la segona meitat del segle XX, la Unió Europea, rebia ahir un potent torpede amb la carta de Theresa May invocant l’article pel qual el Regne Unit se’n va. És la primera vegada en 60 anys d’història de la Unió que un membre decideix anar-se’n, i el que se’n va després de més de quatre dècades de pertinença al club no és un país menor.
Ara venen dos anys molt durs per a les dues parts, Londres i Brussel·les. Se sap quan comencen unes negociacions, però no quan i com s’acabaran. La postura britànica és de fermesa. Però també ho és la d’Angela Merkel, que ahir mateix va rebutjar els termes que proposa May a la seva carta, en la qual juntament a elogis a principis europeus com els valors democràtics i liberals inclou de manera no gaire velada algunes amenaces. En qüestions com defensa i fiscalitat, Londres té una bona mà. La negociació serà dura. Si el Regne Unit s’imagina en un futur pròxim convertit en un gran país pròsper, un far comercial i financer com un Singapur europeu, la Unió es juga el seu propi futur com a tal després d’anys de no haver sabut estar a l’alçada del que els europeus ens mereixem.
Notícies relacionadesNo tots els països comparteixen la mateixa línia a adoptar davant de Londres, perquè no tots tenen els mateixos interessos. Mentre que hi ha països partidaris de negociar unes condicions dures, altres –Espanya entre aquests– volen una negociació més tova. Si alguna cosa farà Londres serà atiar aquestes diferències en benefici propi.
Si és veritat la dita tan gastada que una crisi és sempre una oportunitat, la Unió Europea ha d’aprofitar aquest moment per reforçar les institucions, fer-les més democràtiques i, sobretot, posar-les de veritat al servei dels ciutadans. L’antieuropeisme s’ha fet realitat al Regne Unit a base de distorsions, mentides i grans silencis, fins a l’extrem que la seva sortida de la Unió Europea ja no té marxa enrere. Però no és un cas aïllat. El mateix populisme que va encoratjar el brexit es repeteix en altres països, cada un amb les seves particularitats però amb un mateix segell. El d’ahir és un dia trist en la història de la construcció europea, perquè el que semblava impossible, la seva desconstrucció, s’ha obert camí, i ho ha fet basant-se en una suma d’errors i de falsedats.
