tu i jo som tres
Estirada d'orelles a Pablo Iglesias
Catarsi sobre Pablo Iglesias, a ’Salvados’ (La Sexta). /
L'exercici de Jordi Évole (Salvados, La Sexta) col·locant Pablo Iglesias davant cinc dels seus votants, normals i corrents, ha sigut fèrtil. Dins de l'afecte, li han donat canya al gloriós líder de Podem. Allò de no recolzar el PSOE de Pedro Sánchez l'hi han recriminat. Li van dir: al final, aquella decisió ha servit per instal·lar Rajoy una altra vegada en el poder. Efectivament. També les lluites fratricides dins de Podem, entre el pablisme i l'errejonisme, han sigut objecte de retret. «Allò dels escons del Congrés ha sigut el xou de Podem», li deien. «¿Calia posar Errejón entre Mayoral i Garzón? ¿Calia fer desaparèixer Carolina Bescansa, i situar Tania Sánchez al galliner?», li llançaven, afegint: «¿No estem alimentant el Salvame Deluxe de la política?». ¡Ah!
No hi havia acritud en aquestes amonestacions, però sí fermesa. Pablo va haver d'encaixar unes quantes estirades d'orella. Com la que li va etzibar en un moment donat el mateix Évole: «No tinc clar que, sense haver governat, no hàgiu decebut (...) Fa la impressió que esteu més preocupats pels vostres problemes que pels del carrer i de la gent». No sé si aquesta catarsi coral sobre el secretari general de Podem li ha servit a Pablo Iglesias perquè faci una profunda reflexió posterior.
El que sí que hem vist posteriorment a l'entrevista és la nota de l'Associació de la Premsa de Madrid, que presideix Victoria Prego, en què s'acusa Pablo Iglesias, i els seus col·laboradors més pròxims, d'una «campanya d'assetjament» contra els periodistes que cobreixen la informació d'aquest partit amb l'objectiu d'«acovardir-los» perquè «escriguin al dictat». És una llàstima que aquesta nota hagi sorgit després del Salvados. Hauria sigut tema. En el programa, Pablo es va queixar del periodisme: « Hi ha gent que en comptes de militar en un partit, milita en un mitjà: la SER, El País, La Razón... (...) És indecent el que s'està fent». O sigui, Pablo entén el nostre ofici com el de soldats en trinxeres. I es queixa que ara el mosseguin. Home, hi va haver un temps en què estava còmode visitant Cuatro i La Sexta. Al meu entendre s'equivoca: jo crec que en el nostre ofici es mossega poc. En qualsevol cas, la nota de l'Associació de la Premsa posa en relleu la ingenuïtat del pablisme. Aquestes feines d'assetjament a l'informador, els partits poderosos les fan més subtilment. Una altra cosa és que les seves intimidacions aconsegueixin tenir èxit.
